divendres, 19 de desembre del 2014

Nous contes per un nou estat. - Tercer: EL DISSORTAT. (1)


Existeix un home amb tota la mala sort del món, i ho sap; ho assumeix i no passa res. Ell sap que si es reparteixen ametlles i n’hi ha una d’amarga, a ell li tocarà. Que si es fa una cua per repartir les ametlles, aquestes s’acabaran adés a què li arribin. Que si li ve de gust menjar-ne i se'n va a comprar-les a la botiga, s'hauran exhaurit tot just una estona abans. Al començament no s’ho volia creure, es pensava que eren casualitats, però quan més gran es fa, observa perplex que no són simples accidents puntuals. Malgrat tot, ell continua esforçant-se per agafar un bon lloc a la cua, fins que arriba el dia que deixa de jugar a la loteria.
Aquest home, una vegada acceptada la seua condició, mai ha mirat de fer un pas per treure’s la mala astrugància de sobre, potser perquè creu que les coses encara podrien anar a pitjor, i ben mirat fins i tot es pot considerar afortunat. La gent del poble no el considera pas com un paio fosc a evitar, bé potser alguns, sí, però en general no els preocupa massa. De totes maneres sempre se n’ha sortit tot sol. Té present que la vida de tant en tant, li fot una garrotada que gairebé el desfà, però ell ho supera. Abans, abans de l'última garrotada, es pensava, o volia pensar que sortia enfortit d’aquests envits. Ara sap que no, que la vida el debilita mentre li va prenent tot allò que el satisfà. Tot amb això, ha conservat una bona feina que li permet portar una vida prou resoluda.
Per descomptat que no s’ha casat, mai cap dona li ha fet cas. I això que ell s’enamora cada dos per tres, bé, ara no tant, però abans, no s’hi podia estar sense estimar algú intensa i silenciosament. El que va passar, és el que finalment va arribar el dia, que cansat de fer tant el papallona, va decidir concentrar el seu amor en una sola persona. Però qui? No podia triar, l’amor no tria, l’amor traïdor arriba sense avisar. I així va ser, no se sap com, el quan, més o menys es podria encara precisar, que lentament es va anar fascinant per una dona, que possiblement, mai abans hauria participat en cap dels seus enamoriscaments, ni hagués donat mai un ral per ella. Però fixa't, que va ser una cosa francament increïble, una cosa que ha anat creixent, prenen força, omplin la seua vida d’una manera que mai abans havia ni tan sols sospitat, ni sentit.
No es tracta de cap perseguidor, ni per suposat un empaitador, les estimades no senten la seua presència. Bé, anys enrere sí, quan encara ho intentava, però actualment… ho manté en secret, dintre del seu escarransit món i a casa seua, on fins i tot ha instal·lat un altar dedicat a l'adorada. Li escriu versos ridículs, col·lecciona fotos (algunes, poques, les fa ell, altres les copia d’actes oficials o d’àlbums d’amics comuns), amplia i retoca les imatges, fa composicions, les repeteix, juga amb la llum, les retalla. Les té per tot pis, que és petit, però agradable, i és seu. Però les desa ben desades i no les ensenya a ningú. L’altar l'amaga rere una cortina. Les fotos repartides per les pantalles que ell activa amb clau secreta. Ningú al poble es podria mai imaginar la dèria per aquesta dona. A més a més el seu tracte li és rar, mai coincideixen, poques vegades es veuen, i quan això esdevé, ell actua amb tota normalitat, com si el seu enamorament, gairebé deliciosament malaltís, restés als límits de les quatre parets del seu domicili. És feliç com mai abans ho havia estat.

The Supremes+The Temptations - "(I Know) I'm Losing You"