A.C.J. ----- SIS (onzè)

El Cirurgià Ledesma que voltava solitari per la sala, s’ha atansat a saludar al seu vell amic Benet. Els raonaments s’han dissipat cortesament a l’espera de què finalitzen les primeres salutacions (una mica llargues ja) i les posteriors presentacions. Tots dos senyors encara departeixen mentre les senyores acaben de pentinar els serrells de la conversa amb un: --Crec que ara per ara no estem en una situació tant preocupant.--. I li fiquen el llacet amb un: --S’està molt bé aquí--.

--Els músics em porten a unes quantes dècades enrere, quan tots érem una mica més joves i alegres.

--A la meua primera joventut, la veritat sigui dita: la gent que ve aquí ja té uns anyets.

--Dona, també n’hi ha de jovenalla.

--No, no és no més això eh! Em transporta a un temps lluminós, uns dies d’esperança en què creies que en el futur tot aniria millor.

--Ja t’entenc Medea, a vegades vius un tram de la vida en el que tot es veu en positiu, però en el precís moment que l’estàs visquen no te’n dones conte. No és fins que a desaparegut la lluentor i sobre tot, l’alegria, en què rememorant aquells dies et preguntes que és el que va passar. Eren normal allò o érem uns ingenus consumats i lo normal és viure com estem ara?

--Jo no sé si era normal o no, però quan perdem la il·lusió, l’entusiasme se’n va amb ella, i actualment no veig pas a la gent massa entusiasmada. Tots els dies són iguals als anteriors, no se’n surt de la rutina. I és més, si un dia vas i trenques la rutina, encara és pitjor, llavors veus que per subsistir necessites la rutina, perquè fora d’ella tot és molt més fosc, tot és més tèrbol.

--És ben normal, tothom s’adapta la rutina a la seua mida, però deixem-nos estar de rutines, a qui l’importa? Lo important quan passen coses és estar-hi present, encara que no te’n donis conte lo important és estar allí.

--Ja torneu a voltes amb la infància.-- El sr. Benet intenta torna a integrar-se a la conversa femenina, advertim al seu amic de la tendència que segons ell, monopolitza la reunió.

--En absolut, crec que les senyores recorden temps passats com a millors, un pensament molt habitual, en el qual no estic gens d’acord i d’altra banda fàcilment rebatible. Només cal fixar-nos com es viu ara i com mal vivíem abans. Preguntin a qualsevol dels presents si canviarien el seu “modus vivendi” actual pel que tenien tans sols fa unes dècades, no crec que en trobessin massa que estiguessin disposats a fer el canvi. Jo mateix em resistiria al canvi, per més anys de joventut que em donessin.

--De quin abans parla vostè?-- La qüestió directa de la Sra. Medea no ha satisfet l’orgull del cirurgià Ledesma, que ha desviat el seu interès vers el seu company.

--Escolta’m Flamingo,-- El sr. Benet és un dels pocs que coneix el nom de pila del cirurgià. Per molt que els cirurgians hagin davallat posicions en l’escala social, els veterans com el Lesdesma conserven impertorbables, el mateix caire dogmàtic d’anys ençà.-- A vegades em pregunto com, quan una persona pateix un accident greu que el paralitza totalment, trasbalsant-li la vida per uns mesos, deixant-lo quasi bé inert... és curiós, o no, potser és normal, que poc a poc en anar refent-se i recuperar la salut, també va recuperant les seues peculiaritats, el seu caràcter, les seues reaccions, inclús no sol se li restauren les seues capacitats, sinó també les seues habilitats personals.

--Sí, estàs descrivint un quadre ideal de recuperació post-clínic.

--Sí, però per on jo anava: és que ara tenim el cas del renatos, no ho sé jo si tenim prou apamada la situació? Jo al menys no tinc la seguretat, crec que caldria esbrinar si per un petit pols quasi inapreciable, resten encara íntimament lligats a la vida, a la idiosincràsia del seu darrer propietari.

--Te’n faries creus Benet, sinó fos pel A.C.J. no se’ls aguantarien ni les faccions, bé, és el que els hi dóna una mica de llum als ulls, sinó, no ho podríem suportar pas, el sol fet de veure’ls se’ns faria simplement insofrible. Oblida-te’n Benet, pensa no més en lo difícil que ho tenen les persones poc agraciades o amb algun tipus de defecte físic, per relacionar-se amb la gent normal. Els meus col·legues plàstics a pesar de les seues limitacions i penso jo, d’una mala fama del tot injustificada, estan sempre carregats de feina.

Les senyores per la seua part, lluny d’escoltar les cabòries del sr. Benet sobre la Nova Classe Treballadora, enraonen a la volta de temes que les hi resulten més tangibles, tal com: els sentits.

--És cert que pels primats, ja és de per sí, un sentit poc desenvolupat.

--Mal anirien si la nostra existència girés pels voltants del nas.

--Sí, però és que a més a més és el sentit maleït. Qui qualifica les olors? Qui diu això fa bona olor, això en fa dolenta.

--Els perfumistes.

--Fa anys que gasto el mateix perfum...

--El Livis com jo.

--Sí, i no penso caviar pas per més mescles exuberants i nous aromes impossibles que traguin al mercat.

--Res de nous aromes, el que fan és matar les olors, sinó intenta distingir les olors dels aliments en un súper ple de des-contaminadors ambientals, és que no distingeixes una maduixa d’un tall de rap o d’un tros de cansalada viada, tot està acuradament neutralitzat.

--L’altre dia vaig matar una serp, era una serpeta que es caldejava sobre al formigonat que limita l’hort. Saps? No me’n vaig refiar, és que semblava un escurçó, és rar perquè per aquí no n’hi ha; al menys l’actitud la tenia, t’atansaves i no és movia. Tenia un cap triangular més doble que la resta del cos i vaig pensar que amb gent visquin tant a prop, qualsevol dia ens podria ocasionar una desgràcia. Em vaig decidir i li vaig pegar amb un mànec d’aixada que encara tinc pe estrenar, però no li vaig encertar el cap a la primera. Mentre l’animal intentava fugir esparverada, continuava copejant-la, intentant apuntar al cap per acabar quan abans millor amb el seu patiment. Al final en un últim espasme va obrir la boca i vaig veure que no tenia ullals, potser no més era una colobra jove i inexperta.

--No tens cap mercat a prop Medea? Fora de la urbanització vull dir. El del nostre barri continua conserva les fragàncies que tant trobes a faltar.

--Ja me’n recordo, ja! És que ara surto poc a comprar, la filla ho encarrega cada setmana al súper i li porten a casa. Als blocs del darrere sí que hi ha un mercat molt bonic, amb molts colors i moltes paradetes. Jo hi haig anat algun cop i val la pena veure’l, si voleu un dia que vingueu de visita ens hi arribem, ja veureu és molt diferent del del barri, és més exterior, més obert i s’hi pot anar a l’hora que es vulgui, perquè sempre és ple de gent,

--On se’n va l’energia que mou un ser viu en el mateix moment en què el mates? Les formigues han fet festa major amb el cos de la serp. L’han anat introduint, poc a poc en el seu cau per omplir el rebost hivernal. Ara han descobert com revitalitzà els cossos desposseïts d’energia vital, del cadàver de la serp se’n ha tret profit, què se’n fa quan retiren als renatos?

--Senyores, jo de vostè no em queixaria, m’agradaria veure-les en situacions en les que professionalment estàs obligat a ensumar les fètides pudors humanes, cregui'm quan les dic que són realment nauseabundes. El cos humà i la natura en general són generadors de putrefacció en potència. És molt fàcil parlar bucòlicament de les aromes naturals, de les fragàncies del camp en primavera, però aquestes aromes s’extingeixen ràpidament, és més sinó fos per la química no les podríem ni conservar, entre altres coses per dissimular, diguem-ho així, les males olors corporals. I mira Benet si tu vas patir una educació catòlica, ja n’has tingut prou anys per desempallegar-te’n, o no? Senyores la companyia m’és molt grata, però a mi ja se m’ha fet una miqueta tard, prego que em disculpin, fins aviat i bona nit a tothom.

--Quins fums el senyor cirurgià! Ell sentencia, el diàleg no és pas lo seu.

--Geni i figura.

--És una llàstima, perquè de bona presència ja en té ja.

--Tot ben vestit, amb el vestit fet a mida, un tall de cabell precís, clàssic i elegant, una pena.

--És que la roba hi fa molt.

--No hi ha res que t’envelleixi més que dur un vestit vell i de mala qualitat.

--Què xiquetes voleu fer la "espuela" al parador, abans de retirar?

La tonada de "A Day In The Live" els acompanya fins a la porta.