Va ser Julio Cortazar el primer en descobrir que els gats són telèfons dinàmics. Malgrat dels anys transcorreguts des de tan fantàstica troballa, que jo sàpiga, no ha aparegut publicat cap avanç remarcable en aquest, per ara encara verge, territori d’investigació. Recordo que fa més de quatre dècades una empresa multi-departamental, anuncià la creació d’un equip multidisciplinari en una de les seues principals seus septentrionals, dedicat en exclusiva a l’estudi d’aquesta fascinant qualitat, que tant d’ajuda significaria per a un gran nombre de persones. La noticia és certa i va sortir publicada a la premsa de l’època, però després ja no se’n ha sentit res més; dels fracassos no s’acostuma a fer publicitat. De tot allò, al menys ha quedat la prohibició de maltractar als gats.
La Rosita fa una estona que ha arribat al recinte de
reunió felina. A cadascuna de les butxaquetes del vestit, amb el que
aquesta nit la guarnida sa mare, du un cadell de tres setmanes de la
gata de l’apartament de la planta baixa. Deu ser perquè és ella,
que els consocis no l’han renyat o és que en ser tan petitets,
encara són incapaços de generar gaire destorb; en els fons els gats
fan ben poc cas de les normatives. Delicadament, amb un drapet de
cotó blanc, els neteja les parpelles, que se’ls hi empeguen als
ullets per una excessiva secreció lacrimal. Jo no sé si la Rosita
per natural, coneix els codis de comunicació inter-felinians, si fos
així seria d’una gran ajuda a un equip pluridisciplinari. Primer
tindrien d’esbrinar el propi codi de la Rosita, que se’ls escapa
fins i tot a les seues especialitzades mainaderes. Segur que formant
equip amb els millors experts en psicologia gatona, obtindrien sense
massa dificultat, les primeres pistes per començar a treballar i tot
amb una inversió mínima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada