El Galera ha pensat: o em foto de cap o em quedo fora.
Ha deixat l’americana per un racó i s’ha llançat a la pista.
Tenim al "Pinche Guey", com diria l’Antonio, seguint com
bonament pot el bellugueig dels dansaires. I deu ni do, el ball es va
enfebrin! El Galera va d’una dona a l’altra, indefens davant
l’edat, l’estatura o el gruix. No podríem assegurar que es
tracta d’un ball de parelles, més aviat de relleus. El pas
principal és bàsicament pelvià, amb les cames semi flexionades i
una mica separades per facilitar l’equilibri; hi ha un braç
estirat en aire i l’altre caient indiferentment, les espatlles fen
un joc rotatiu. Cal una mica de traça per coordinar aquests
moviments i no semblar ànec de cul caigut, després clar, la gràcia
està en la improvisació d’agosarades variacions. El Galera per fi
ha trobat el fil i és quan ha entrat a la roda dels aparellaments.
Les noies se li col·loquen de front amb les dents il·luminades i
uns ulls que llancen el missatge: segueix-me si pots. Llavors
desapareix la mínima distància inicial entre els dos cossos,
l’entrecuix es posiciona sobre la cuixa i el va i ve inicialment
rítmic pren velocitat i violència, fins que un dels dos, o els dos
a l’hora se separen bruscament. I així una noia grassa, una altra
jove, després una de molt alta... Per ara ell va fen, i no li ha
entrat cap paio.
Els pantalons, ell quan va mudat porta uns models de
pinces lleugerament acampanats amb uns calçotets de camals llargs i
amples, no li resten un mil·límetre de llibertat al seu juganer
batall, que va content remenada cap aquí, remenada cap allà, sense
talla’s gens ni mica. A ell en aquests moments tant li fa tot, no
sap si la resta dels paios van igual que ell, tampoc l’importa i
elles segur que ja estan acostumades al seu èxit, potser s’ho
comuniquen les unes a les altres amb la mirada, perquè se’l estan
rifant. O seria més correcte dir se’l estaven, hores d’ara una
xiqueta amb dos teses cuetes laterals, vestida de curt vermell fosc,
se’l ha apropiat. La tia aparta les dansaires de l’òrbita del
Galerilla i sembla que les altres ho acceptin sense més. Asseguraria
que el Galera ha passat amb matricula la primera fase dels relleus i
ara entra en una segona fase dual.
El repertori de l’orquestra ha canviat, muntant-se un
aldarull: unes quantes trepitjades i empentes mentre sonava "Should
I Stay Or Should I Go". Els mascles han començat a botar i
s’han escapat uns quants mastegots que s’han acabat quan la banda
l’enllaça’t amb el "Back On The Chain Gang". Enmig
d’aquest merder la nena i el Galera han sortit a prendre unes
birres a un "carrito" del carrer, ella també ha demanat un
entrepà de calamars amb xili i quan se’l ha menjat, han tornat a
entrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada