dimarts, 29 de maig del 2012

A.C.J. ----- SIS (quinzè)




Els cans, com els altres animals domèstics admesos a la urbanització, no és que es trobin discriminats per no tindre un centre de reunió propi. Els peixos sol consten com part de la decoració d’una estança. Les aus només tenen el requisit de donar senyals de vida de tant en tant a casa dels amos. La llista conclou amb els llangardaixos, contents de gaudir d’un petit solàrium a la taulada pels dies tapats. Les aranyes i dragolins pertanyen a la categoria de convivència recíproca, exempts d’assignació i contribució.
Els gossos degut al seu instint de vigilància, es passen més de la meitat del temps en alerta contra ves a saber què; després dediquen massa estona a afalagar als seus amos i també dormen molt. Així que crec, que el centre de reunió felí és per ells un lloc amb una irritant ferum a gat, gens acollidora ni per una curta becaina. És més, quan un d’ells ha entrat un moment amb el local totalment buit, acompanyant a un marruix amic (ha de ser un gosset de raça menuda, perquè si no ho té pelut per colar-se per la gatera), no s’hi ha trobat gens a gust i no sol tornar ni per fer-li el favor a l’amic. Gira cua a la primera temptativa gatona d’enfilar-se vers la gatera davant l’estranyesa del felí, que considera un honor i un acte de reafirmació d’amistat, ensenyar-li el seu lloc de posició a les grades del centre de reunió, més i tot després de perdre’s la molèstia d’utilitzar l’incomodo passatge. Un gos al cap i a la fi, on està bé és a prop dels humans. Els de la seua espècie van bé per una estona, sigui per barallar-se, reproduir-se, jugar o embolicar la troca sentint-se forts en manada, però no hi ha res com la mà del qui li dona de menjar. A més els somnis dels gossos discorren per territoris domèstics ubicats pel seu olfacte. El gat és el que s’impressiona pel cicle evolutiu d’una flor o en les el·lipsis del vol d’una papallona, concentrant-se matemàticament en el punt exacte on atrapar-la de ràpida urpada.
Malauradament la ingenuïtat del narrador no el permet acceptar la més senzilla i cruel realitat, com és que qualsevol nen petit jugant amb una simple bastó, pot rompre d’un cop atzarós, el crani d’un gat o d’un gos.
La Rosita roman al recinte felí com el fru-fru de les fulles. El viatges migratoris de les balenes impedeixen la comunicació entre les famílies d’oceans diferents. Els accidents geogràfics obstaculitzen les sondes sonores. Els hi són imprescindibles uns bons receptors-transmissors per compartir les darreres gosadies dels seus artistes. I aquí entra la simbiosi felina, a ells poc els hi costa, a més a més es distrauen, perquè amb el pas de les èpoques, l’afecció a les sagues dels grans mamífers, s’ha afegit a l’admiració immemorial que senten pels periples dels cetacis. Per sort, aquesta dèria imparable, conviu amb inclinacions minoritàries, no per això menys interessants, cultivades per certes elits. Citarem per cas l’estudi de la relació, influència o no, del creixement de les tortugues amb les capes marines que intervenen en la seua solitària vida: repeticions de passos estacionals, temperatures preferibles per una bona fecundació, moment de recuperació del registre magnètic per tornar a la platja de partida i per últim: el punt de no retorn.