Els cans, com els altres animals domèstics admesos a la
urbanització, no és que es trobin discriminats per no tindre un
centre de reunió propi. Els peixos sol consten com part de la
decoració d’una estança. Les aus només tenen el requisit de
donar senyals de vida de tant en tant a casa dels amos. La llista
conclou amb els llangardaixos, contents de gaudir d’un petit
solàrium a la taulada pels dies tapats. Les aranyes i dragolins
pertanyen a la categoria de convivència recíproca, exempts
d’assignació i contribució.
Els gossos degut al seu instint de vigilància, es
passen més de la meitat del temps en alerta contra ves a saber què;
després dediquen massa estona a afalagar als seus amos i també
dormen molt. Així que crec, que el centre de reunió felí és per
ells un lloc amb una irritant ferum a gat, gens acollidora ni per
una curta becaina. És més, quan un d’ells ha entrat un moment amb el local totalment buit, acompanyant a un marruix amic (ha de
ser un gosset de raça menuda, perquè si no ho té pelut per
colar-se per la gatera), no s’hi ha trobat gens a gust i no sol
tornar ni per fer-li el favor a l’amic. Gira cua a la primera
temptativa gatona d’enfilar-se vers la gatera davant l’estranyesa
del felí, que considera un honor i un acte de reafirmació d’amistat,
ensenyar-li el seu lloc de posició a les grades del centre de
reunió, més i tot després de perdre’s la molèstia d’utilitzar
l’incomodo passatge. Un gos al cap i a la fi, on està bé és a
prop dels humans. Els de la seua espècie van bé per una estona,
sigui per barallar-se, reproduir-se, jugar o embolicar la troca
sentint-se forts en manada, però no hi ha res com la mà del qui li dona de
menjar. A més els somnis dels gossos discorren per
territoris domèstics ubicats pel seu olfacte. El gat és el que
s’impressiona pel cicle evolutiu d’una flor o en les el·lipsis
del vol d’una papallona, concentrant-se matemàticament en el punt
exacte on atrapar-la de ràpida urpada.
Malauradament la ingenuïtat del narrador no el permet
acceptar la més senzilla i cruel realitat, com és que qualsevol nen petit
jugant amb una simple bastó, pot rompre d’un cop atzarós, el
crani d’un gat o d’un gos.
La Rosita roman al recinte felí com el fru-fru de les
fulles. El viatges migratoris de les balenes impedeixen la
comunicació entre les famílies d’oceans diferents. Els accidents
geogràfics obstaculitzen les sondes sonores. Els hi són
imprescindibles uns bons receptors-transmissors per compartir les
darreres gosadies dels seus artistes. I aquí entra la simbiosi
felina, a ells poc els hi costa, a més a més es distrauen, perquè
amb el pas de les èpoques, l’afecció a les sagues dels grans
mamífers, s’ha afegit a l’admiració immemorial que senten pels
periples dels cetacis. Per sort, aquesta dèria imparable, conviu amb
inclinacions minoritàries, no per això menys interessants,
cultivades per certes elits. Citarem per cas l’estudi de la
relació, influència o no, del creixement de les tortugues amb les
capes marines que intervenen en la seua solitària vida: repeticions
de passos estacionals, temperatures preferibles per una bona
fecundació, moment de recuperació del registre magnètic per tornar
a la platja de partida i per últim: el punt de no retorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada