divendres, 13 de novembre de 2015

Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (12)



--Fes, fes, però a veure si en comptes de xerrar tant, treballen una miqueta. --La senyora Elisa li explica l'entrecàs al Ventura amb breus traçades: --Teòricament són presents per solucionar un parell de coses, una és subministrament del carburant que no ha estat requisat i l'altra, el transport d'aquest a les famílies que el necessiten, més que res dels masos de fora el poble, i ja porten una estonada llarga amb el tema.
--Hi ha gent que encara no s'ha adonat del moment que estem passant, encara justifiquen els seus interessos personals sobre els col·lectius.
--Jo ja t'ho vaig dir: tu ets l'alcaldessa, tu manes, es fa el que diguis i prou!
--Però la llei ja no m'empara.
--I a ells tampoc i ben bé que s'aferren a ella quan els hi convé. A més a més, aquí a la nostra vall sempre hem estat molt autònoms, i han de fer prevaler les nostres institucions a les de fora.
--Ja tornes, sí que has trigat poc. --La Clara acaba d'enllestir un nou paquet, enganxa una etiqueta i escriu una adreça en ella.
--És que m'avorreixen, porten tota la tarda sense avançar ni un pam, no cal seguir escoltant-los, tornis quan tornis els trobaràs en el mateix punt, sembli que s'hi recreïn i tot.
--Pren-teu amb calma Manuela.
--És que no sé quants dies portem amb aquesta història.
--Ja els coneixes, ningú no vol perdre.
--Si puc servir per alguna cosa? --Davant l'eventualitat el Ventura s'ofereix pel que sigui necessari.
--Home no sé, si no has de fer res, aquesta tarda em podries substituir i acompanyar a la Clara a fer la ronda, així podria enllestir unes quantes feines de casa, per demanar que no sigui.
--No home no, tu ets un convidat, el que hem de fer ajudar-te nosaltres a tu. --Se li havia obert una finestra a l'alegria, mes la Clara amb la seua cotitzada educació pretén tancar-la.
--No a mi no em fa res, així em distrauré, m'anirà bé.
--Doncs ja està fet, tampoc creguis, que amb una hora haureu fet net.
--I després, ja tens lloc per passar la nit? --Demana la Manuela.
--Havia pensat anar a sopar al Romero, i després passar la nit en qualsevol lloc. --No estaria bé confessar la intenció d'ocupar la vella casa cites, que ha vist molt deixada.
--Ja has quedat amb el Romero?, perquè a la nit tanca, amb el toc de queda a les sis, no hi ha persona que surti a sopar, només aguanta l'hotel guapo, i perquè té els hostes i està defensat tot el dia per un reforç de la guàrdia.
--No, no m'ha comentat res, haig anat a dinar i suposava que també serviria sopars.
--Per molt valent que sigui el Romero no crec que s'arrisqui a trencar el toc de queda.
--Ell ja fa prou, el que hem de fer nosaltres és oferir-te taula i llit. --La senyora alcaldessa sentencia. --Perquè, quants dies penses passar aquí al poble?
Si li haguessin fet aquesta pregunta només unes hores abans, la resposta haguera estat clara: tot just una nit. --No ho tinc previst, més que res haig baixat per comprar provisions per can Badià, suposo que pujaré quan les hagi aconseguit.
--L'assumpte de les provisions és una mica complicat, no és que no en tinguem, nosaltres pel lloc on vivim, més abans que ara, però encara ara, sempre ens ha estat vital fer unes previsions a llarg termini. Amb moltes coses ens autoabastim, podríem dir que en el fonamental ens valen per nosaltres mateixos. --La Clara sempre s'ha sentit ufana dels seus orígens.
--Sort em van tenir de les setmanes que van anar, de la marxa dels diplomàtics a l'arribada dels milicocos. --És a dir, d'un tancament a l'altre. A la tieta de la Clara l'edat l'ha fet més realista i cada vegada més i més escèptica amb tot el que representi dependència.
--No et preocupis Ventura, suposo que a can Badià els hi farà menester més aviat peix, verdures o fruita, no? Això demà mateix ho podrem solucionar. A més a més no sé què li conteu sobre autoabastiment, que no sabeu que viu a Escalabornava! --L'alcaldessa acostuma a centrar una mica les coses.
--Tu manes bonica, però crec que d'algunes coses no estem tan sobrats i precisament són fruites i verdures fresques, però si tu ho dius. --La joventut inconformista de la Clara es manifesta.