La visita conclou a la
vegada que els paquets s'enllesteixen. Llavors la Clara se l'endú,
la resta de persones encara romandran al pis del viceconsolat una
bona estona. Alguns debatran inútilment fins que la senyora
viceconsolessa els foti fora amb bones paraules. Després
l'alcaldessa acompanyarà fins casa a la senyora Elisa, passant de
tornada per un dels dos magatzems d'abastiment, perquè l'encarregat
l'informi del seu estat actual. Li comunicarà d'alguns
endarreriments que hauran de solucionar si no volen que hi hagi
mancances d'algun producte fonamental, més que res llet i sal. Ella
veu més complicat la sal que no pas la llet. Les salines són
passades les termes, dubte que es pugui reobrir la pista que hi
porta, és el darrer reducte dels bandits. L'encarregat li comenta si té prou sal a casa. Primer pensa que ja no té casa i després
li contesta que amb el que tingui farà. Mentrestant la Clara i el
Ventura compleixen el seu recorregut particular, repartint els paquets per
les cases dels malats.
La Clara és una noia
acostumada a xerrar, el Ventura per la seua condició de viatger
solitari, no hi està tan avesat, tampoc ho ha trobat mai a faltar,
en canvi ha estat ell que ha iniciat i ha mantingut l'interès de la
conversa, poc fluida d'inici, en canvi desencadenada ara, quan tot
just els hi resta tres cases per visitar.
--El que no acabo
d'entendre és si esteu o no, agraïts als militars.
--Home una cosa és que
estiguem agraïts de tot el que han fet, de l'ajuda que ens han
prestat i altra que ens hagin desposseït sine die dels nostres
drets, una cosa no treu l'altra. Ells no fan res perquè sí.
Sincerament, cap de nosaltres li veu un fi a la situació, fins i tot
crec que els convé que es mantingui un grupuscle actiu, sinó perquè
coi no els ataquen d'una vegada, si són quatre arreplegats tancats a
les termes.
--I la família que
manté les termes, també és allí?
--No, ells es van poder
escapolir, el pare es troba a l'hospital amb una ferida de bala, la
dona el cuida i la canalla és acollida a casa dels parents. Es veu
que els van retenir unes hores, però no hi ha qui conegui millor les
termes que ells, i amb tant de túnels... la primera nit ja van
fugir, la ferida del pare va ser a manera de salutació, per
cohibir-los i mantenir-los a ratlla.
--I pels carrers del
poble, ja no n'hi ha hagut més d'enfrontaments?
--No, penso que ja fa
més de tres setmanes. Poc abans de la gran nevada van fugir els dels
carros grans, els que el van enxampar a les marrades, i els de les
termes són la resta, tenen els cotxes a les termes, però el que no
tenen és suficient combustible per passar la collada.
--Llavors l'assumpte del
combustible els hi és prioritari per fugir.
--Per això les reunions
del viceconsolat, si no els tinguéssim vigilats el gasolinero i els
seus, vés a saber el que farien, ells diuen que els hi van entrar a
casa i els hi van rebentar la caixa forta, però l'alcaldessa sap que
el que podria haver a la caixa és una part molt minsa de la seua
fortuna, ells treballen amb els bancs de la capital estatal.
--I els de les termes
tenen un bon botí, allí amb ells?
--Alguna cosa deuen
tenir, el que han robat de les cases, del banc, l'alcaldia, la
ferreteria, i els negocis, s'ho van emportar amb un primer viatge.
--Amb la furgoneta
groga?
--No, els de la
furgoneta groga van caure a la carretera, aquí a prop, a un parell
de quilòmetres, els van pescar també de retirada, però amb poc de
doblers, aquest serien teòricament els companys, dels que ara són a
les termes, se suposa que la seua missió era la d'anar a buscar
carburant i regressar. Els que es van endur els quartos van ser els
primers, a aquests encara no els han agafat, ara, res comparat amb
els dos robatoris primigenis. --Entre casa i casa la conversa no surt
dels paràmetres conjunturals. En concloure la Clara s'acomiada
gentilment del Ventura, que se'n va fins al viceconsolat per
passar-hi la nit.
John Cale - "Darling I Need You"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada