El practicant era una persona pàl·lida, jove encara,
malgrat el seu aspecte envellit per la calvície que enarborava uns
dèbils cabells arrissats, per unes blavoses bosses sota els ulls i
per uns llavis exempts de color. Contradient aquesta subjectiva
descripció, avui dia continua viu; ja té un parell de criatures de
dos dones i manté una acceptable estabilitat emocional. Va pujar
darrera el metge per l’escala fins l’altell, veient el panorama
cap dels dos va perdre la continença ni va canviar de color. Duien
l’uniforme carabassa, guants inclosos i l’equip d’assistència
ràpida com a motxilla.
--Trèieu-li la roba, collons.—La precisa execució
dels sanitaris superà als esgotats companys del capatàs.
Amb una passada d’un llapis groc va tallà el ganxo,
i l’home va restar lliure. Després una vegada jagut, variant el
reglatge del mateix estri, va separar la pell i la carn del capatàs
i li extragué la punta d’acer, tapant la ferida amb un apòsit
asèptic.
--Ramon, baixeu al ferit a l’ambulància i porteu-lo
al Centre de Salut Regional. Aquí ja no hi podem fer res més per
ell, necessita una intervenció de reconstrucció locomotriu.--
Ell ja no tornarà mai més, ja que s’enamorarà en el
transcurs de la rehabilitació de l’empeltada, d’una infermera
que li portarà flors cada matí abans d’esmorzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada