El noiet reposava en un jaç, que van arreglar en una
buida dependència en desús propera al pati interior. El metge
l'intervenia amb un equip d’emergència dels que duien a
l’ambulància. Ell mateix va suggerir l’opció més favorable per
a tots plegats, d’atendre al xaval en el domicili familiar, davant
la possibilitat, Deu no ho volgués, que se’ls quedés durant el
viatge al poble, o encara pitjor al dispensari, amb lo que allò
significava. El cor del noi bategava dèbilment, la transfusió
ràpida que li estaven aplicant per reposar-li la sang perduda es
vessava pels talls encara oberts. El cirurgià es desanimava, se li
diluïen les poques esperances que encara tenia, cosint la
destrossa del braç, i suturant el costat punxat del noi, només
esperant un desenllaç: l’assistent elèctric va decidir que
l’accidentat era irrecuperable, immediatament deixà de mantenir-li
les constants, tallant el subministrament del cirurgià.
Per complimentar el Certificat de Defunció
Irreversible, a més de l’informe de l’assistent elèctric, calen
la firma de tres testimonis independents, denominats d’alta
qualificació. Lo ideal seria un jutge, però en el seu defecte el
Delegat de zona, amb el sequier i el cap de pastors són suficients
per aconseguir l’aprovació del funcionariat funerari oficial del
poble, acompanyat, això sí, pel vist i plau dels enterramorts
segellant tota la documentació ha presentar, conjuntament amb la
declaració de l’assistent elèctric sobre l’estat d’aprofitament
i l’extracció de vísceres, òrgans i teixits efectuades al
cadàver. Al cap d’una mig hora es remet a l’oficina del registre
de defuncions, aquesta envia a un dels seus operaris per realitzar la
inspecció ocular del cos. En procés de rutina, la visita al
vetllador familiar es fa en la mateixa jornada, i per la nit el
cadàver ja és transportat amb la furgoneta frigorífica vers al
punt de recepció. En els casos de resultat negatiu, en què el
deteriorament per excessiva antiguitat dels components, malmesos per
verins químics, o amb despeses superiors als ingressos, els
operaris respecten les tradicions de la vetlla i la revisió
l’acostumen a efectuar instants abans de tancar la caixa. En lo que
respecte al cas del vailet o similars, mai la inspecció es duia a
terme abans de com a mínim dos o tres dies després de rebre el
Certificat de Defunció i de forma talment arbitraria i imprevisible;
podien arribar a qualsevol hora del dia o de la nit. Havia camins que
trigaven més d’una setmana, no se sabia. Mentre tant, la família
es comprometia a conservar el cos en perfecte estat fins al moment de
la inspecció, les quals, quasi indefectiblement, acostumaven a
requisar el cos.
El cadàver duia ja ulls de vidre, i una costura
artificial li tapava l’epidermis en els trams visibles. En
atmosfera controlada les restes del difunt esperaven superar els
tràmits burocràtics, a la mateixa dependència, transformada ara en
cambra funerària. La família va preparar-se per una llarga vetlla
de diferents tongades d’intensitat. En previsió d’esdeveniments:
esperaven el fort de les condolences en el transcurs de les
trenta-sis primeres hores passades des de l’anunci de l’òbit.
Mare i tietes del finat paraven el primer cop fent corre les seues
ments en els preparatius culinaris, en l’ornamentació de la sala
de visites i en l’atenció als familiars i amics congregats. El
pare i la resta d’homes feien guàrdia palplantats davant l’habitacle
mortuori, fent corre les seues ments preguntant als assistents per
persones comunes oblidades en el temps. Suportant la duresa dels
colls de les camises o les sabates de mudar. Però, per ells el
destorb no va durar ni molt menys les trenta-sis hores previstes, ja
al segon dels matins tots es van anar dispersant, reclamats per les
seues ocupacions, que en el cas d’una granja no podent esperar, els
animals han d’omplir el pap cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada