Esperant l'hora de sopar llegeix una novel·la curta de la biblioteca del viceconsolat. Una història força interessant i llunyana sobre tres germanes que
l'abstret fins que la Manuela, que romania tancada al seu despatxet,
ha començat a parar la taula de la cuina.
--L'alcaldessa farà
tard, millor que no l'esperem, hi ha dies que fins i tot sopa sola al
seu pis, ho fa per no molestar, ella ja sap que acostumo a sopar
tard. --El Ventura s'estranya pel toc de queda, però millor no
preguntar.
Engega la ràdio, i
tot sopant escolta diferents emissores, la Vall s'ha esfumat enmig
les notícies importants més populars de la jornada. Fa dies que no
existeixen, contínuament succeeixen coses al món, com per avorrir a
l'audiència amb rancis esdeveniments d'un cul de sac, les notícies velles se'n ensorren sota una muntanya de pols, als radiooients els fastigueja escoltar sempre el mateix,
prefereixen solaçar-se creient que el que els va trasbalsar una
setmana ençà, ja s'ha arreglat o si més no ja ha prescrit. Sopen
el que ha sobrat del dinar, es disculpa ella. Però la sopa és prou
bona i el pollastre suculent. Per postres li ofereix formatge. Ah!,
els de la Vall mai han aconseguit els nivells de les formatgeres
d'Escalabornava.
La Manuela està
fatigada, just té uns moments per compartir sobretaula amb una
infusió abans d'anar aclucar l'ull. Serveix les tasses a la sala
menjador, conversen lentament mentre es refreda. Entre els silencis
senten com l'alcaldessa puja les escales i obre la porta del pis del
costat. Ella no vol parlar de res en concret, ell es deixa portar per
la somnolenta desídia d'ella.
Robert Wyatt - "Gharbadzegi"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada