El modern espeleòleg no té la pell prima, ni tova, ni freda, i tampoc se l'agafa amb paper de fumar. Més aviat és de pell dobla, com la d'un porc.
Foto: Quim Abadia. |
La facilitat, la comoditat de les comunicacions comporta certs comportaments de desgana i hàbits egocèntrics, que limiten algunes propostes que no acaben de reeixir. Els mitjans són nous i encara han de créixer molt més i nosaltres amb ells. A la pràctica, en una activitat grupal com aquesta, si es vol continuar endavant, és impossible que marxi tot sola sense responsabilitat i un mínim de compromís
Educat i respectuós, treballant en un ambient fràgil, molts cops invadim espais que han restat impol·luts. Conscient amb la seua conservació davant agressions externes, interessos irracionals o el simple desconeixement.
Inserit en serres i muntanyes que s'eleven gairebé imperibles deïficades per l'inconscient col·lectiu, explorar-les no és vèncer-les, ans al contrari: és conèixer-les. Com més les coneixes més les estimes.
En fi, només cal sentir-te en comunió amb el mitjà que t'acull, el gran modelador.
La cubeta de sobre-excavació superior de la ribera del Nere, puntejats pel Tuc dera Gerbosa (a l'esquerra) i el Cap deth Hòro de Molières; hòro en aranès: forat.
És ben plena de forats, molts d'ells per explorar aquesta vall de la ribera del riu Nere. En la toponímia d'antics mapes ens la trobem incorrectament traduïda per: Toro.
Foto: Ramon Castella. |
La progressiva retirada de les congestes de les últimes dècades, ha permès que aflorin quantitat de forats que abans amagaven. Fins i tot actualment en anys força nivosos com el 2.008 o també enguany, els més obacs resten colgats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada