dilluns, 23 de setembre del 2013

A.C.J. -----ONZE (quart, 1-segon)

                                                         2  
Al Supun no li agrada gens menjar al parador, tot sol, en una taula quadrada, servit per unes noies seques que semblen tísiques i que quasi no parlen. Pràcticament l’únic que ha sentit de la cambrera que l’atenia, ha set: cafè? --No gràcies.-- Ha contestat ell. No li cau bé el cafè a l’hora de dinar, al matí o després de sopar sí que se'n pren una tassa, però després de dinar se li fica malament.
--Què en sap vostè de tot aquest enrenou.?-- Malament rai. Això no gira de bona cua, una primera pregunta tant amplia, demana una resposta llarga, tot el contrari del que pensava el Supun, aferrat a la intenció de respondre a preguntes com més concretes millor, d’una manera escarida.
--Sé el que m’han contat.--
--Això també ho sé jo.—L’interpel·la el capellà.-- aquí el que ens interessa és saber el que no ens han contat, volem que ens digui que sap vostè de pròpia experiència, i estic convençut de què ens pot aclarir moltes coses.--
--El vigilant del pas menteix, no anàvem junts, aquell paio i jo.--
--Molt bé, veu com ens està ajudant, sabem que vostè venia a treballar, en canvi l'altra persona què diantre feia per allí? A on es dirigia? També sabem que van compartir una nit a la serra, la gent s’explica coses a la soledat d’una cabana.--
--Era una borda.--
--Més petit encara.--
--No parlava gaire.--
--Sabrà el seu nom almenys.--
--Sí, es deia Rascat.--
--Se li distingia alguna particularitat física en especial?
--No, només que no menjava i que no era d’aquí.--El Supun ja es troba més còmode.--
--En algun moment li va parlar de les seues activitats?--El capellà ajusta les preguntes al tarannà del Supun, extraient-li la informació que necessita sense que l’interlocutor se senti coaccionat.--
--Buscava un paio, però no em va dir per a què.--
--Sap qui era?--
--Sí, un home de l’altre vessant, un a qui li diuen el Llerdós, una mala peça, jo el vaig avisar, però es veu que estava obligat a veure’l.--
--No sap per què?--
--No, és que no parlava gaire i de bon matí va marxar quan jo encara estava agitat.--
--Va poder veure la direcció que prenia?.--
--No, se’n va anar cap al camí, però jo estava tombat i no vaig poder veure res més.--
--Vol dir què no es van acomiadar ni tampoc?--
--Sí, quatre frases, recordo que li vaig dir si sabia on trobar al Llerdós, i em va contestar de què ja el trobaria.--
--Alguna cosa més que ens hagi de dir?--
El Supun s’ho pensa uns instants:--Sí, vaig topar amb l’enterrament, però no va ser culpa meua, jo vaig agafar una mala drecera i en intentar rectificar pel mig del bosc vaig ensopegar amb ell, i res més, me’n vaig anar d’allí sense fer soroll, procurant que ningú em veies, després vaig sortir pel tros del Prasath, poden preguntar-li a ell--
--Gràcies, ja hem parlat amb el Prasath.--
Al Supun no li ha fet cap gràcia desconèixer aquesta dada. El capellà reprèn la paraula dirigint-se també a l’alcalde Filippo.-- El seu testimoni ens ha estat de gran ajuda, l’estem molt agraïts.-- Els dos deixen al Supun sol, desplaçant-se a l’habitació del pis de dalt, que a l'hora serveix com a despatx de l’alcaldia.
         --És el nostre home.--
--Qui, el Supun?--
--No home, què no el coneixes?--
--No, no l'havia vist mai fins ara.--
--Hauries de sortir més poble, sembleu entaforats al vostre llogaret.--Fica cara de pensar: sortir més, per a què? Però no vol interrompre al capellà.-- El Llerdós, aquest és per on has de començar a buscar.--
--I el Rascat, no?--
--No home no, és evident que el Rascat és un renato.--
--Un renato! Què cony fa un renato tant lluny d’una residència?--
--Corren alguns rumors... potser hi ha alguna cosa de certa? És clar que estava a les ordres del Llerdós, els renatos sempre estan a les ordres d’algú... Hauré de fer un parell de trucades, ens veiem abans de sopar, espera’m aquí.--