A.C.J. -----DEU (catorzè)

  --A l’albada tant li fa que te’n adonis d’ella, continuarà jugant amb els elements de què disposi per combinar la seua escenografia, ni de bon tros es manifesta cada matinada per a què tu te la miris.--

--És veritat, també estem condicionats pel medi on vivim, pel medi on ens movem, el relleu, el clima... Fa molts anys, jo era jovenot, vaig anar de muntador amb un espectacle que va vindre a actuar. Recordo que una vegada vam fer cap a una costa on la gent vivia del dia a dia, no s’esforçaven per aconseguir menjar, ni per construir cases resistents, perquè allí no hi feia mai fred, havia uns quants que anàvem a pescar pel matí, per tradició o més ben dit per diversió, i els que tenien més necessitat de reunir una mica de riquesa regentaven uns petits negocis de menjar, teles i poca cosa més.--

--I allí us van pagar per actuar?--

--Ens vam pagar a la seua manera, ens hi vam quedar una temporada arreglant les estructures i el material que dúiem, i ells en van ajudar, però per què van voler.--

--Vas ser tu o el teu amic invisible el que va estar en aquell lloc paradisíac?--

--És ben cert, no us enganyo pas.--

--Ho deia de conya home, encara que no haig vist mai un lloc així, on la gent viu la vida sense preocupacions manades pels interessos humans, potser hauria de fer més cas dels paradisos que mencionen les guies de viatge.--

--No la sabia aquesta de tu Chathusnga--

--També ens afecta el moment i el que l’envolta, jo puc, hores d’ara, tindre una visió més positiva, simplement per sentir-te parlar a tu Conxita.--

--Això és una altra cosa.--

--D’això se’n diu escalfar-se-li el morro.--

--Penseu el que vulgueu, però a mi no se m’ha regalat res, l’esforç va implícit a cada una de les meues activitats, i no cregueu, no deixen mai de fascinar-me les persones resoltes, les que tot el que fan lis ve de cara i els hi va rodat, a mi moltes vegades per molt d’esforç que hi fica... no serveix de res. Si em disculpeu, vaig un moment al lavabo.--

--No sé que dir-vos, de vegades, aquestes qualitats en què ens regala la providència, només fan que nosa.--

--No hi ha res més productiu que la intel·ligència sense escrúpols, sinó de què estaria jo, servin copes encara a aquestes hores.--

--Per què t’agrada, i t’agrada treballar-te les tapes buscant receptes noves, i gaudeixes decorant el cafè.--

--Sí.--

--Sinó t’agradés t’estaria bé qualsevol cosa.--

--És possible.--

--Llavors?--

--Llavors, malgrat que les meues espatlles no siguin del grat de les jovenetes, podríem dir que jo tampoc em puc queixar.--

--Jo sí que em puc queixar, demà pel matí me’n vaig a netejar boscos.--

--Bona feina, ben pagada, sense un encarregat que us vigili, lliures a la natura.--

--Preferiria que em paguessin per no fer res, pel que serveixen aquí els boscos, està prohibit gairebé tot.--