Entra una persona al cafè, va directe a l’amo. El
Chathusnga torna del lavabo.
--Senyors, em sap greu abandonar la reunió en aquest
moment tant decisiu, però me’'n vaig cap a casa. Conxita, em
sentiria indiciblement afortunat si em volguessis acompanyar.-
--Amb molt de gust.--
La noia marxa darrera de la parella.
--La tornés a contractar de cambrera?--
--Sí, la setmana que ve començarà, em plega la
Mercè.--
--Ahir m'ho va dir, que se’n anava a treballar de
transportista.--
--Ella sabrà, segur que guanyarà més diners
mercadejant per les carreteres, però jo no li envejo pas la feina,
ja li vaig dir, ara no em va fer cas, la gent només veu la plata
i no mira el benestar i la importància de treballar a gust amb un
equip, ja s'ho trobarà. A mi mon pare sempre en deia que
lo realment important en una feina era la creació, l'elaboració, sentir
que ha servit per alguna cosa positiva i així, també jo intento
transmetreu als meus fills.--
--Aquesta porta la cara com un mapa, ves a saber com o
qui li ha provocat la crosta que du al costat de la cella, està tant
esquifida que pareix un pal que camina sol.--
-- És una noia que sempre ha tingut una vida prou difícil, ha patit molt, ja des de petita, els seus pares la van abandonar quan
encara no li havien eixit els pits. --
--Cadascú es fa la vida fàcil o difícil. Per moltes
garrotades que del cel caiguin, si t'ho proposes sempre tens
l'oportunitat de refer-te. Ara el més fàcil és repenjar-se a la
fatalitat, implorant a la compassió de la gent, jo quan l'haig
vist entrar pensava que et venia a demanar diners.--
--No tothom té tanta sort com tu, Diana.--
--Les famoses treves benedictines o les propines
planeres.--
--Jo m'estimo més que la vida no em faci massa
regals, després la mala puta se'ls cobra amb interessos d'usura.--
--El millor és fixar-s'hi amb els petits regals de
cada dia.--
--Ets un home generós, no crec que aquesta noia podés treballar de cara al públic a cap de les ciutats que conec, mai
aconseguiria una designació adient. En aquesta part del
món teniu sort, aquí no depeneu de les qualificacions establertes pel treball,
a nosaltres cada trimestre el computador ens comunica les
vacil·lacions, i ens podem considerar privilegiats, a l'empresa de
la Soledat la valoració és cada, dos setmanes.--
--I què us diu la màquina, si heu segut bons nois i
heu fet guanyar prou diners a l'empresa, per a què ella es digni a
remunerar-vos.?--
--No, ell sol qualifica amb una paraula: òptima,
deficient, refutable, rebutjable, esplèndida, millorable,
immillorable, inconsistent, esperançadora, fàtua... no sé, disposa
de centenars de paraules, a més no li està permès incidir
directament en el comandament de l'empresa.--
--Així per a què serveix?--
--És més important del que sembla, unes quantes
paraules consecutives de dubtosa sonoritat, condueixen inexorablement
a una rebaixada de nivell i de pes social, el que en poc temps et pot
deixar despenjat de l'equip de direcció de la teua secció, i ser
un individu sense projecció.--
--Quina mena de projecció?--
--Aquí només et projecten quan et boten.--
--Doncs allí és a l'inrevés, sinó tens projecció
no tens res, perquè el present és una cosa que s'esvaeix a cada
instant i l'únic que ens resta per assegurar-nos la prosperitat és
l'esdevenidor.--
--I el passat? Jo penso que el passat també és
important, és la feina feta, tot el que has realitzat, ara aquí em
faltaria el Chatushnga per a què m'ajudés.--
--En el món laboral el passat està mort, en altres
àmbits com en la família, la cultura o les relacions humanes, sí
que té la seua importància, però en el treball el passat ha quedat enrere oblidat per sempre més.--
--Una feina raonable. No, estava pensant que passa si et
surt alguna paraula ambigua o de les que tenen més d'una lectura,
una feina modesta o presumptuosa o discreta?--
--No et preocupis que això no passa mai, no sé com
s'ho fan però sempre la claven.--
--Això més que a una projecció, porta a una
obsessió. El tema està que si fas cent, i volen mil, i després
arribes al mil i volen dos mil, l'obsessió va creixent, i encara
que un dia aconsegueixis els dos mil o els tres mil, tu ja vas pels
deu mil i estarà més insatisfet amb el tres mil que tens que amb
els cent de l'inici. No sé si m'haig explicat.--
--Sí, home, és com allò de què quan una peça està
molt calenta, millor que refredar-la sobtadament amb aigua, escuma o
gel, és aplicar-li una escalfor inferior a la inicial, així mai
arribarà a estar tant calenta com al començament del procés, les
calors no se sumen com vulgarment podria pensar-se, sinó que es
resten.--
--El que anheles un dijous ho aconseguiràs el dijous
següent, i l'oblidaràs l'altre.--
--No sé si el Pere haurà estret una conclusió
aprofitable de tot plegat.--
--Bé, al menys m'ha servit per compartir les meues
inquietuds amb tots vosaltres.--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada