A.C.J. -----DEU (quinzè)

Entra una persona al cafè, va directe a l’amo. El Chathusnga torna del lavabo.

--Senyors, em sap greu abandonar la reunió en aquest moment tant decisiu, però me’'n vaig cap a casa. Conxita, em sentiria indiciblement afortunat si em volguessis acompanyar.-

--Amb molt de gust.--

La noia marxa darrera de la parella.

--La tornés a contractar de cambrera?--

--Sí, la setmana que ve començarà, em plega la Mercè.--

--Ahir m'ho va dir, que se’n anava a treballar de transportista.--

--Ella sabrà, segur que guanyarà més diners mercadejant per les carreteres, però jo no li envejo pas la feina, ja li vaig dir, ara no em va fer cas, la gent només veu la plata i no mira el benestar i la importància de treballar a gust amb un equip, ja s'ho trobarà. A mi mon pare sempre en deia que lo realment important en una feina era la creació, l'elaboració, sentir que ha servit per alguna cosa positiva i així, també jo intento transmetreu als meus fills.--

--Aquesta porta la cara com un mapa, ves a saber com o qui li ha provocat la crosta que du al costat de la cella, està tant esquifida que pareix un pal que camina sol.--

-- És una noia que sempre ha tingut una vida prou difícil, ha patit molt, ja des de petita, els seus pares la van abandonar quan encara no li havien eixit els pits. --

--Cadascú es fa la vida fàcil o difícil. Per moltes garrotades que del cel caiguin, si t'ho proposes sempre tens l'oportunitat de refer-te. Ara el més fàcil és repenjar-se a la fatalitat, implorant a la compassió de la gent, jo quan l'haig vist entrar pensava que et venia a demanar diners.--

--No tothom té tanta sort com tu, Diana.--

--Les famoses treves benedictines o les propines planeres.--

--Jo m'estimo més que la vida no em faci massa regals, després la mala puta se'ls cobra amb interessos d'usura.--

--El millor és fixar-s'hi amb els petits regals de cada dia.--

--Ets un home generós, no crec que aquesta noia podés treballar de cara al públic a cap de les ciutats que conec, mai aconseguiria una designació adient. En aquesta part del món teniu sort, aquí no depeneu de les qualificacions establertes pel treball, a nosaltres cada trimestre el computador ens comunica les vacil·lacions, i ens podem considerar privilegiats, a l'empresa de la Soledat la valoració és cada, dos setmanes.--

--I què us diu la màquina, si heu segut bons nois i heu fet guanyar prou diners a l'empresa, per a què ella es digni a remunerar-vos.?--

--No, ell sol qualifica amb una paraula: òptima, deficient, refutable, rebutjable, esplèndida, millorable, immillorable, inconsistent, esperançadora, fàtua... no sé, disposa de centenars de paraules, a més no li està permès incidir directament en el comandament de l'empresa.--

--Així per a què serveix?--

--És més important del que sembla, unes quantes paraules consecutives de dubtosa sonoritat, condueixen inexorablement a una rebaixada de nivell i de pes social, el que en poc temps et pot deixar despenjat de l'equip de direcció de la teua secció, i ser un individu sense projecció.--

--Quina mena de projecció?--

--Aquí només et projecten quan et boten.--

--Doncs allí és a l'inrevés, sinó tens projecció no tens res, perquè el present és una cosa que s'esvaeix a cada instant i l'únic que ens resta per assegurar-nos la prosperitat és l'esdevenidor.--

--I el passat? Jo penso que el passat també és important, és la feina feta, tot el que has realitzat, ara aquí em faltaria el Chatushnga per a què m'ajudés.--

--En el món laboral el passat està mort, en altres àmbits com en la família, la cultura o les relacions humanes, sí que té la seua importància, però en el treball el passat ha quedat enrere  oblidat per sempre més.--

--Una feina raonable. No, estava pensant que passa si et surt alguna paraula ambigua o de les que tenen més d'una lectura, una feina modesta o presumptuosa o discreta?--

--No et preocupis que això no passa mai, no sé com s'ho fan però sempre la claven.--

--Això més que a una projecció, porta a una obsessió. El tema està que si fas cent, i volen mil, i després arribes al mil i volen dos mil, l'obsessió va creixent, i encara que un dia aconsegueixis els dos mil o els tres mil, tu ja vas pels deu mil i estarà més insatisfet amb el tres mil que tens que amb els cent de l'inici. No sé si m'haig explicat.--

--Sí, home, és com allò de què quan una peça està molt calenta, millor que refredar-la sobtadament amb aigua, escuma o gel, és aplicar-li una escalfor inferior a la inicial, així mai arribarà a estar tant calenta com al començament del procés, les calors no se sumen com vulgarment podria pensar-se, sinó que es resten.--

--El que anheles un dijous ho aconseguiràs el dijous següent, i l'oblidaràs l'altre.--

--No sé si el Pere haurà estret una conclusió aprofitable de tot plegat.--

--Bé, al menys m'ha servit per compartir les meues inquietuds amb tots vosaltres.--