Nous contes per un nou estat. - Quart: “THIS GUY'S IN LOVE WITH YOU” (13)

             Són quarts de buit, la consolessa és alegre com unes castanyoles, la festa ha estat tot un èxit: les seus amigues han embadalit amb la casa, les parentes l'han admirada encara més, els nebots s'han fins i tot comportat. La noieta del poble ha ajudat molt, els ha mantingut distrets tota l'estona, és simpàtica i agradable, no fa pels nebots, però se la pot tenir en consideració per un futur. I el funcionari, déu n'hi do el funcionari!, la desitja tant... ella ja s'ho imaginava, però tampoc li havia dedicat més atenció, és un paio que per un moment puntual no està malament del tot, el pobre no sabia com ficar-se, a una de les seues amigues li agrada, ella no ho acceptarà mai, però segur que sí... les pobres, les seues relacions són tan escasses, que ni parlen ja d'elles. Demà li vindrà la noia i li farà la casa, és una bona noia, estrangera, se'n fa un tip, com el seu home, per mantenir a cinc fills... i tan jove.

Truquen a la porta del patí. El que tenen aquestes casetes és la seua intimitat. Una planta baixa, dormitoris superiors, el patí traster posterior i el jardinet d'entrada. Des del finestral veu qui és. Obra i se'n va cap a la cuina, desa unes ampolles mig plenes a la nevera. El visitant entra al rebedor buscant-la pel pis. La veu a la cuina, l'observa palplantat al bastiment de la porta. Ella fa per endreçar la cuina.

--Se t'ha fet llarga l'espera?

--Una mica.

--Què fas? --Li esventa mentre passa la baieta per sobre el marbre. --Ja pots anar començant.--

--Com?

Se'l mira burlesca: --Sí home, jo encara tinc per una estoneta, però tu ja pots anar fent. --Abandona per un moment el que fa: --Vols que em tragui el pul·lòver, a veure si així t'animes una miqueta més.

--(. . .) --Roman entre astorat i esparverat, mentre ella continua netejant, ara amb les espatlles descobertes.

--Què te la traguis, i te la pelis, cony!, sembles embadalit, que no en tens tantes ganes, vinga! --Insisteix.

L'home fa el que li ha dit, s'obre la bragueta i se la trau, sense fermesa encara, però seguint-la pel pis, quan ella desa els licors a l'armari del menjador, és ja ufana. L'aguaita de tant en tant, orgullosa com mai.

Però com ha arribat fins aquesta situació? Els secrets per més ben desats estiguin, es filtren insospitadament. No ho sap com va ser, però quan el va contractar perquè treballés a la casa, ja ho sabia tot. Qui li va xerrar? Algú que hagués entrat a casa seua durant aquells anys en els quals ella ocupava l'altar de la seua existència? No ho sap.

--Vols que pugem a l'habitació? Ja quasi estic. --La consolessa s'ha desbotonat el botó dels pantalons, però l'amplitud dels seus malucs impedeix que rellisquin. Ell continua pelant-se-la a un parell de metres de distància. S'aixeca la samarreta ensenyant-li el melic.

Puja les escales amb la polla en pompa, sacsejant a disgust. Obre la porta, es gira, mira de nou l'espectacle, satisfeta, no vol que pari, està tan excelsa que ni es fixa amb la miserable afecció del seu amant esclau. Abans d'entrar es trau els pantalons, amb una mà s'ajuda amb l'espatlla del Ramiro. Es queda amb calces negres de goma ampla, es toca, es toca més. És la deessa, la deessa del Ramiro, se li estarrufa fins al més ínfim borrissol. Llavors penetra a la cambra, puja i es queda de genolls sobre el llit. Fa que ell també hi pugi i es quedi de genolls davant d'ella. No paris, li diu. Es desfà de la samarreta. Li menja els llavis, sense tocar-lo. --Continua, continua... --Es magreja els pits per sota els sostens, s'estira els mugrons, se'ls atansa, tot just se'ls llepa. Gaudeix com mai, se li entela la vista, els cabells volen, no sent res, rep un cop de puny, junt amb el crit de: --No puc més.

De l'hòstia li sagna la boca, s'ha mossegat la llengua. La segona agressió és un xic més mecanitzada: la colpeja amb el peu de pedra de la llàntia metàl·lica de la tauleta de nit, enfonsant-li el crani. 

  Triana - "El lago"