La
cita és a la una, la parella de la mobilette arriba a les dos tocades amb un
parell de paietes estrangeres, duen uns mínims vestits que ensenyen
més del que un vol veure. Han baixat fa un parell de dies de la
muntanya, amb una de les excursions de tres dies del Gasolinero, i
esperen abandonar el poble l'endemà amb l'autobús del migdia. La
Ramoneta i el funcionari estan amb l'aperitiu amb què la consolessa
els obsequia, acompanyats de tres dones de l'edat de l'amfitriona,
cap d'elles del poble, que marxaran amb un taxi compartit a quarts de
set del vespre. Són, una de la capital provincial i altres dos del
poble de l'altre costat de la vall. Totes tres solteres, es veu que
queden per sopar de tant en tant en alguna de les ciutats comunes.
Aquest cap de setmana la consolessa les ha convidat a casa, i de pas
al dinar. Cap d'elles és gens agraciada, podríem dir que la
consolessa tampoc, però és que entre elles és fàcil destacar. S'entén la
seua obligada solteria, per molts que elles facin per subsistir
dignament, fan pinta de no haver follat en anys.
De l'altra banda de la
família la representació es limita a un parell de noies amb els
seus xicots, que pràcticament fins aleshores només parlen entre
ells. Així que el front femení xerra desesperadament. No hi ha cap
manso per les dones adultes, i l'únic home lliure no mereix gaire
atenció. Segueix el front femení per una banda, el nostre home sol,
i els dos paios parlant de les seues coses, penso d'aparells d'alguna
cosa, en una punta del jardinet de la nova casa de la consolessa,
quan apareix la parella amb les paietes.
Com
els del poble ja els coneixien i només són canalla per les dones...
la Ramoneta els encanta al primer cop d'ull. A aquell parell de
paietes ja se les han follat i tot. La consolessa pensa que malgrat
la diversitat dels congregats, amb l'àpat ja en marxa, la cosa anirà
rutllant amb més facilitat. Cosa que no esdevé fins que l'alcohol,
mig ho arregla, ben avançat el dinar. Fins llavors el nostre home
fot el papallona. Es col·loca davant mateix de l'amfitriona que de
seguida es desfà de pul·lòver que du, ensenyant l'esplendidesa de
les seues espatlles i la fermesa dels seus braços nus al funcionari,
que ràpidament s'adonà de l'error: millor hagués estat una posició
propera i frontal, sí, però en diagonal. Tenint-la tan a prop, és
obligat a censurar el seu esguard, el que el delata encara més. La
consolessa es mostra molt amable i correcta (potser en excés) en tot
moment, fent els possibles per incloure al funcionari en la conversa
que manté amb les seues amigues, circumstància que a les altres poc
importa. En una punta de la taula seuen els dos mansos de les
parentes de la consolessa. Les noies també serveixen de cambreres,
portant els plats plens des de la cuina, després també els
recullen, la consolessa de tant en tant les ajuda, la Ramoneta també
plega plats bruts, les altres dones no aixequen el cul de la cadira,
i per descomptat cap dels homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada