dimarts, 3 de març del 2015

Nous contes per un nou estat. - Quart: “THIS GUY'S IN LOVE WITH YOU” (5)


La truita de bolets és un plat que àdhuc surt a la carta de l'hotel guapo, tanmateix prefereixen comprar-los (a la parella de la “mobilette”), i fer-los preparar en alguna taverna local, fins i tot n’hi ha que en compren per endur-se'ls. Arran l'avinentesa els primers espavilats del poble, en realitat quatre ruquets pocapenes, que en adonar-se de la facilitat del negoci de seguida van muntar matusserament la distribució i venda. El problema és que el producte és limitat, i no hi ha costum de comerciar amb ell. El que va fer la parella, és millorar les comandes i cercar noves fonts de subministrament. Un cop trobades, tot va ser bufar i fer ampolles. Sempre hi ha la gent que no sap que fer dels bolets, inclús els hi fan nosa al rebost. Quan algun familiar els hi porta una bossa plena, comentant-los que tot tornant al poble el xofer de l’autobús, ha fet una curta aturada per collir-ne uns quants, se'ls hi accepta més que res per cortesia, però hi ha cases senceres que no els hi agrada. Després resta jugar amb les intencions o ganes d’aventura dels clients, en això vénen apresos de la seua etapa al liceu. Coneixent les modes, les tendències que més complauen al turista hedonista, constantment necessitat de demostrar la seua rebel·lia vers el sistema que els seus avantpassats van implantar, en el qual ell, tan còmode i protegit se sent. Els tracten com a col·legues, no pas com a vulgars compradors, els fan sentir importants, i si una clienta es despista una mica, se la follen. S’ha de reconèixer que han tret or del no-res, ells ho saben, és més: estan crescuts. L’any que ve, a la seua nova destinació, hauran de cercar un nou negoci, cosa que no els amoïna gens, saben que se’n sortiran sobrats. Allà a la petita ciutat on estudien, es guanyen les virolles amb la llenya que ningú vol recollir, sigui dels boscos, dels arbres caiguts o dels productes de l’esporga. El consum de llenya va caure en picat quedant en mans de gent de mal viure i exclosos de la societat, però encara l'utilitzen molts particulars. Llavors la demanda supera l’oferta, cal en aquest cas combinar les ganes de desfer-se'n d’uns, amb la necessitat dels altres i moure un parell de furgonetes que alhora que recullen i manipulen, distribueixen després als clients. Tot de cobrament directe, res d’impostos ni papers, ningú no en vol.
Al negoci de la llenya hi ha massa gent a repartir, cal menester de peons per tallar, carregar, descarregar, netejar… Ells el van ampliar amb l’oferta de recollir ferralles i trastos vells o inservibles, tot i amb això d’aprofitar el viatge, els marges de beneficis són limitats. El negoci dels bolets, en canvi, representa menys feina, menys personal i més marge. Rumiant, rumiant, han arribat a l'elaboració d’unes taules de consum; es veu que la principal perillositat dels bolets és passar-se de dosis. Si no hi arribes no passa res, els efectes es dilueixen, per aquesta raó van fer picar al funcionari unes taules de relació sexe, pes, alçada i grams de consum, perquè tot vagi com ha d’anar. Els efectes són progressius: un estat de felicitat inicial, et condueix suaument a una lleu eufòria al·lucinatòria per concloure amb una serena i prodigiosa traca final. Les taules s’ofereixen com a regal als clients, amb una nota final subratllada en què s’agraeix un donatiu per les famílies desafavorides de la comunitat, tots dos són l'única destinació del petit cànon voluntari. Alguns clients es pensen que es tracta d’una imposició legal; la viuda els fa pagar una taxa de sojorn per preservar la vall, arreglar camins i cuidar l’entorn, abans d'abandonar al poble.