Al
capvespre, els carrers de sota la segona plaça són tan obacs com
les esquenes del turó escapçat. La xarxa de contactes funciona
mantenint uns pocs ganxos adequadament escampats. La vall és un respir a
les restrictives lleis que governen la resta del país, l'aïllament permet aquesta folgança. La bòfia del
poble és lenta, poca i flegmàtica: no passa mai res, quan passa ja
és massa tard. Curiosament, el principal negoci de la parella es
basa en un producte permès i del tot habitual en qualsevol rebost,
més difícil de vegades és trobar cafè que no pas bolets assecats.
Els bolets es fan a la capçalera de la vall, prop del collat per on
discorre la pista, en uns boscos escarsers que aprofiten la humitat
que acumula l’indret, fins i tot borronen bora els prats d'alçada.
Són abundants per primavera i la tardor, inclús si les condicions
són mínimament acceptables, com que plogui una mica quatre dies
seguits, i no faci vent, a mig estiu se'n troben. La gent que passa
per allí els cull, quasi sempre els eixuguen a la serena, i els
desen. Culinàriament no són gaire apreciats, no és pel seu sabor, sinó
pels seus efectes psicotròpics, clar que un no està per al·lucinar
cada dia. En canvi l’existència dels màgics fongs, s’ha estès
en els cercles del jovent que puja a la vall, o baixa (al poble
sempre diuen baixar al poble, pujar a la capital provincial), en fi,
als turistes amb ganes d’experimentar estats d’alteració de la
consciència.
The Animals - "It's My Life"
The Animals - "It's My Life"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada