La
parella de xavals si més no té un pla de futur, una motivació de
vida. Afirmen amb convicció que aquest serà el seu darrer estiu
aquí dalt tancats. L'any vinent pensen instal·lar-se a la costa, però
no a les aigües fredes del litoral d'aquest país, sinó als càlids
corrents que abracen la mar a l’oest de totes les muntanyes, és
més a prop que les platges del país, però més llarg en temps de
desplaçament. Els hi han dit que allí tothom parla la seua llengua,
i amb poc temps també aprendran l’idioma local, força similar al
seu. El funcionari se'n fot d’ells a la cara, creu que només són
unes criatures i trigaran encara molt a prendre el vol en solitari.
L’any que ve, aquells dos encara no seran majors d’edat, a ells
mal de cap els hi fot, comencen a estar un xic tips de la
superioritat ofenosa del funcionari. El paio se les dóna per viatjat
i no ha sortit mai de país. Sempre va a la costa de l’est,
aprofitant les ofertes que els hotels estatals fan en temporada baixa
als treballadors de l'administració. Així doncs no sap el que és
passar un estiu a la platja. Quan hi va ell, el temps és tan gris
com els malforjats
pixatinters de la seua condició. Si ha de follar, ho ha de fer amb
alguna vella amargada cerca cigales, si vol anar a un restaurant car, no
ho pot fer perquè són tancats. L’aigua és massa freda per
prendre un bany, això sol ho fan els vells penjats abans d’esmorzar.
Si vol anar a empetar-se, únicament trobarà oberta la disco de
l’hotel, plena d'alcohòlics totes les nits.
El
funcionari els hi gorreja paper, s’emporta la millor herba,
s’embutxaca pirules, els hi dóna consells ridículs, se serveix
d’ells per fer-se el fatxenda. A canvi els informa de la circulació de nouvinguts, una feina d’un parell de minuts esperant la
impressió, a més a més els tracta com a vailets curts de gambals.
Li estan preparant una de bona. El barrut no ho diu, creu que no se
li nota, però està terriblement penjat per la tieta d'un d’ells.
La dona és l'única persona que els pot tractar com a nens, a la
tieta s'ho permeten. Encara li fa regals pel seu aniversari i se'n
recorda d’ells quan per raons de feina passar per la població on
fan que estudien. Molts cops els convida a dinar, els deixa fer el
que vulguin, ella mai els ha obligat a res, ans al contrari, ni els
ha renyat, o si ho ha fet, no se’n recorden. La tieta és uns anys
més gran que el palangana del funcionari, que diu que folla tant; li
cau la bava quan es troba amb la tieta. Ell fa per coincidir a
comprar el pa, o buscar el vi. El paio viu sol, com ella, no és que
la vigila, però es pensa que actualment està sola i sense compromís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada