Nous contes per un nou estat. - Cinquè: LA COMESA. (15)

           Els corbs de la premsa esperaven a la sospitosa, l'han abordada tot sortint. La noia, en un primer moment espantada, ha estat més comunicativa davant la presència d'un paio ben plantat que l'ha defensat de l'escomesa dels seus col·legues, acceptant la seua targeta. --Truqui'm d'aquí a pocs minuts si us plau. --Li ha arribat a dir, mentre els altres esbombaven preguntes sense sentit a l'entrada de la comissaria. Als gats vells ja els han informat de l'escassa significança del seu testimoni.

L'excitació porta a la noia a trucar al periodista d'ulls clars tot seguit. Queden en veure's a l'adreça que la noia li esmenta. El periodista li fa un parell de preguntes òbvies: sobre si coneixia la relació de l'acusat i la víctima i la seua implicació en ella. N'està farta de preguntes i se li penja del coll dintre del portal on s'amaguen. El paio compren que primer se l'haurà de tirar, i s'hi posa sense més dilació. Li costa ficar-se el condó amb la noia arramblant-se-li furiosament. Més dificultats: ella du uns pantalons que no volen baixar, ha de forçar, baixen calces i tot. Després ha d'encarar mirant de refrenar els moviments gairebé convulsos de la noia, no havia vist mai res igual. Una vegada engalzada sembla que la cosa rutlla la mar de bé, ella està ben xopa, maleeix anar-se'n de putes aquest matí, ara li costarà, havia de ser avui mateix, ell que va sobrat de paies, però tant de temps penjat en aquest cul de món, sense poder ni tan sols quedar amb alguna bacona, anava carregat com un camió cisterna. I triga, triga massa per ell, està patint, no vol patir més: fingeix, fingeix... ja està, ja s'ha acabat. Deixa que la noia s'arregli una mica i li pregunta un parell de coses, les mateixes d'abans, però de diferent manera. La noia vol fotre el camp, ell la pren d'un braç, tot dient-li que això sí que no, que li deu una resposta, ell no està per anar fent favors a la gent, és just.

Ella se'l mira com un animal atrapat, comença a xisclar:

--Deixa'm en pau fill de puta, jo no en sé res, aquell parell tenien les seues històries, com les té tothom, o com gairebé tothom. Tothom menys jo, que haig de follar amb fills de puta com tu. Jo no el culpo, jo si tingués pebrots, a tu també et mataria. Deixa'm estar mal parit, mal parit deixa'm estar. --El periodista també veu que no en podrà traure gran cosa, però l'instint li demana que no la deixi marxar encara, que forci una mica més, aprofitant l'estat alterat de la noia pot ser que se li escapi alguna cosa. Però ella l'intenta agredir, esgarrapar-lo, mentre ell pregunta que cony pinta ella en tota l'historia.

--Res, --Contesta entre plors i mocs. --Res mal parit, no saps ni follar, polla curta, mai havia vist una polla tan curta, si quasi ni m'haig adonat que la tenia dins, t'has escorregut fill de puta? Per què potser no cal ni que em netegi, tens la titoleta tan curta que quan t'escorres en prou feina t'esquitxes els ous. --El paio li engega una pregunta trampa:

--El Ramiro ha confirmat a la policia que tan tu com la morta, havíeu tingut relacions amb ell, és més, que us continua-eu veient. Perquè et penses que la bòfia et va darrere, per la teua carona de mangrana?

--Què cony dius desgraciat, ni m'havia passat pel cap, jo mai vaig tenir que veure amb el Ramiro, en canvi haig follat amb tu, que no ets ni la meitat d'home que ell, pixa escarransida.

--T'hauria agradat fer-t'ho amb ell, no?

--Deixa'm anar mal parit o et juro que em mato aquí mateix.

Beny Moré- "Encantado de la vida"