--Ara
t'ho explico, potser n'hauràs sentit a parlar, o potser no, són
tantes les coses que corren per la xarxa, ara hi ha lloc per a
tothom!, jo ben bé que ho sé. La cosa és la mar de senzilla: tu ets
casat, no?, doncs no t'agradaria compartir a la teua dona?, això sí,
sempre virtualment. Que em dius si t'obren la perspectiva de penjar
imatges de la teua dona, sempre amb la seua aprovació, en una pàgina
de total confiança, per a què altres persones les puguin veure?
--Aquest cop el paio espera una resposta que no es produeix. --Doncs
a partir d'aquest anunciat tan simple, es desplega un negoci
extraordinari. Vam començar ara fa quinze mesos i ha estat un no
parar. Tenim milers de clients i cada dia es fan nous contractes.
--Clients,
qui són els clients, els que ensenyen la dona?
--No,
al contrari: els que les volen veure, de mullers en plantilla no
arribem a les tres-centes, l'important són els fans. És un sistema
un xic complicat, jo no hi estic del tot ficat, vull dir que no
tothom paga lo mateix, n'hi ha diferents nivells, llavors cadascú
escull les seues tarifes i aquestes donen dret a un tipus de relació
amb les senyores. Per suposat que són elles les que decideixen fins
a quin grau de confiança volen arribar, tampoc cobren lo mateix per
un nivell baix, amb fotos gairebé familiars que els nivells més
pujadetes de to, tu ja m'entens. --Les cases de barrets són llocs,
on a més a més de tancar-se negocis, es fan confidències a
desconeguts, on es certifica la seguretat que la complicitat atorga,
confiant en no tornar-se a veure mai més. --Fixa't, aquesta és la
noia en qüestió. --El senyor ha estret una fotografia de la seua
cartera i se l'ensenya. --Tu pagaries per veure-hi més? No, no et
confonguis, estic fent conya. Ella no és dins del negoci, aquesta
és la meua futura, és guapa, no, a tu que et sembla? A mi em sembla
que sí, però jo la conec de tota la vida i ja no sé què pensar,
recordo que no m'agradava massa, sinó ja me l'hagués fet de
jove, o potser no me la vaig fer perquè era massa complicada, que
també. Ara que a hores d'ara tampoc importa massa, n'hi ha dones que
milloren amb l'edat.
--I
la gent paga de veritat, paga per no tenir res?
--Res?,
no!, tenen una relació amb una dona que admiren, ho saben tot
d'elles, alguns fins i tot més que els seus marits. Els hi dediquen
les fotos, els fan pensar que només són per ells, s'escriuen,
parlen amb elles, i en els nivells més avançats les veuen mentre
parlen, d'això tu en diries res?, jo crec que no. Que em dius dels
psicòlegs?, no els hi paga la gent?, i no està pas provada la seua
eficàcia terapèutica. Jo els hi dono resultats. Ara ja ho sé,
aquests negocis duren lo que duren, alguns moren pel seu propi èxit,
si no de seguida sorgeixen còpies, competència, ja se sap. Lo que
importa és quedar-se amb el cervell, ara que en aquest cas no sé
pas si donarà per a més, de moment no es dóna compte ni de la
caducitat de l'empresa, i això és perillós.
--Nega
el futur?
--Qui,
ell?, no, només no sap que són productes autodestructius, es
fagociten una vegada adults. Llavors abans que explotin es venen a
qualsevol preu, no s'ha de ser cobdiciós, els diners ja són al sac,
i cap a una altra cosa, ara que si et va força bé: no cal que
treballis mai més. --El Recader encara conserva a la mà la
fotografia de la futura, se la torna, però abans de desar-la li
repeteix la pregunta: --És guapa, no? --Espera la resposta, esperaria
el que convingués per la resposta del Recader d'Escalabornava.
--Ja
ho crec, ets un home afortunat.
--No
és una cria, té la seua edat, com jo que collons! --Tanca la
cartera i se la introdueix a l'americana sensiblement satisfet.--
Al
cap de poc una senyoreta entra a la saleta. S'asseu davant
dels clients tota somrient, se la veu amb millor predisposició que
les anteriors. La noia se'ls mira de fit a fit. No triga massa:
l'home de negocis demana al Recader si no li sabria greu que passes
ell primer, sap que no li toca, però... El Recader no hi posa cap
inconvenient. Tot seguit abandona el local, se li ha fet massa tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada