Aiguamolls de Rufea, (Primer tram: Passarel·la del Liceo Escolar - Passera de fusta)

Aiguamolls de Rufea

De la passarel·la del Liceu Escolar a la passera de fusta.


   __________ITINERARI A PEU _____

  Comencem a caminar en el punt de la passarel·la del davant del Carrer Cavallers, (veure primer itinerari: Plaça Europa – Seu vella). La passarel·la del Liceu Escolar, en memòria dels 47 nens i els professors assassinats pels bombardejos de l'any 1.937, situat al pròxim carrer de Blondel. Som a la riba esquerra, una plaça ens vol acollir per esbarriar-nos pels carrers del barri de Cap Pont, la desestimarem. 

La rampa d'abordatge et llança per la riba esquerra, Segre avall, deixant-te endur per les aigües acanalades, gairebé obviant el que no és la llera, com els assuts o els murs que la controlen. Ens movem entre dos plans: el cel i la terra, cercant la impregnació etèria que roman sedimentada des dels orígens. Infeliç, sabent que no ets digne d'ella, i que et resta un camí molt més llarg que el mateix riu.

Compensant les pedres de riera i la brossa enganxada, brutícia de la darrera pujada captiva entre les branques, atrapades en un recés.

        Sota el pont no confiïs cau, ni rumiïs frau.      
        Sota el pont no et facis jaç, ni menis el sedàs. 
        Festeig de sota pont, taula a mig parar. 
        Clau dessota ponts, rebroll a dos fonts.

             
         Per fi s'acaba el passeig, una pista, es feia insuportable tanta contenció domèstica, ni edificis, ni baranes. L'estreta línia del bosc de ribera, el pas ample, el descampat florit, les infraestructures sordes no gaire lluny.

Els límits de la ciutat no prou definits, recorrem un tram distret, canviant i bell, amb el bosc de ribera ben limitat als marges del riu, les aigües discorrent sense destorb, el meandre enganyant les perspectives sobre la ciutat, la flora se sent lliure... mes el goig no dura pas gaire. 
 

    

  La depuradora, la tanca just abans dels camps de paraguaians, abans els desaigües. Creuarem amb respecte. El camí es torna senderó, eixint, enllaçant a una pista fugissera, un cartell de prohibit el pas!, no sé on, potser de la Confederación? Després d'aquest tram indecís, canviarem de riba, acompanyats i amb estil per la gràcil passarel·la.

Abans-d'ahir van quedar, calia triar el moment de la cita, entre el munt d'hores ridícules que es perden mig l'estricta organització quotidiana, deslliurar-se per fer lloc a qui és important de veritat.