dilluns, 15 de setembre del 2014

Aiguamolls de Rufea, (Quart tram: el retorn)

  Aiguamolls de 

Rufea   

 

      El regrés, el retorn des de Butsènit

L'ermita dedicada a la mare de Déu de Butsènit des del segle XII, reformada i aixecada de nou tal com és ara 1.649. El col·legi després, xalets, restauració i finques congregats en un frescal prop del Segre. De la mateixa època, l'aportació del canal de Pinyana va afavorí el creixement de l'horta.


 De les cases de Butsènit, amb l'ermita, arbres poderosos demostrant solemnitat, la font amagada. Cal retornar sense pressa per la pista de la riba, passant pel centre de reunions de cigonyes, sobre els talussos de la propietat privada abandonada, davant mateix del gual entubat.

 Es planta a vora l'aigua mirant-lo, amb la dels cabells curts ben a prop, enjogassada amb el seu serrell. Una noia li fa una cua a l'altra, fa nosa, o li sembla a ella? Ell se n'adona, surt de l'aigua, la dels cabells curts darrere seu, tot d'una s'aixequen i es fan fotos aprofitant el fons del riu, sota els pantalonets duen el biquini, es remullen una mica, el justet. Els conviden a les fotos, comencen les variacions de persones, posicions i retratats, al final es queda la parella, primer agafant-se de la mà, després arramblant-se dels malucs.
 
De seguida tornarem a entrar als aiguamolls per fer les variants que ens apeteixi, des d'una punta pels senderons fins als vells talussos que ens permeten una visió un xic més elevada o bé circumval·la'l, després del punt de guaita.


El pastor rere el ramat, les aus volant a ras de les ovelles, els ciclistes, els circuits de darrere ens brinden un escape vers la carretereta asfaltada, a considerar si vas amb bici. Sortirem per l'extrem dels aiguamolls amb la visió del la Seu Vella espectacular, amb la porta dels Apòstols al capdavant. 
 
Es bescanvien les fotos i se les ensenyen. Una d'elles, proposa amb un accent força curiós, un nou joc de fotos amb petons. Torna la combinació d'elements sense limitacions porugues. La xiqueta fa estona que s'ha apercebut de la condició de les noies, dubta si... el sol caient, l'aigua corrent, l'aire fresc que el riu du impregnat d'essències, els mugrons durs. Conclouen amb un petó comunitari, recullen i les tres marxen sense dilació, acomiadant-se alegrement. Seu sobre una pedra, sembla que li falta l'aire, panteixa mig marejat, el cor li batega amb força, fa els possibles per dissimular. La xiqueta aprofita per remullar-se els peus, ell es remulla la cara i la sina. Avui no serà bo per a res més. No la tornarà a veure durant anys, fins que més viscuts, compartiran també, les fotografies d'aquell vespre.






Els bernats pescaires reposant al Segre, els corbs marins sobre les branques 

amb les colònies d'ànecs de coll verd desplaçant-se amunt i avall amb curtes bandades,


 d'on ve tot això mentre camines a contra-direcció de les aigües sense sentit ni fi gaudint del passeig.