dilluns, 1 de setembre del 2014

A.C.J. -----SETZE (cinquè)


Li roseguen els dubtes, el camí ha patit les batzegades del temps. Li és més fàcil caminar per l'exterior que no pas per la traçada. Mira ca dalt i es conforta veient-lo prosseguir en la direcció que creu adequada. Es diu que haurà d’aturar-se, fa hores que camina i no ha parat ni per fer un glop d’aigua. Es fica fites: quan arribi a aquell revolt... quan hi és, encadena una nova fita i continua. Està cansada, però el neguit la fa avançar a cops de ronyons. Li manca poc per arribar al sector superior de la costanera, que ja es tomba cada cop amb menys grau. Els barrancs també es pregonen feréstecs, la pista s’allunya d’ells, els evita, cerca la direcció central, tallant per la meitat un bosquet baix en una llarga recta interminable. Està per parar-se. Fa cap al punt final de la recta, la pista desisteix de remuntar i franqueja pel costat esquerre dirigint-se vers les planúries que omplen tot el fons. A la dreta destaca una construcció. Una casa pintada d’un verd escandalós, sola quasi al capdamunt de la muntanya. De línies rectes, no hi ha dubte que es tracta d’una construcció recent, una casa viva.
La vida sense alegries, les cares ofusquen els intervals, com una piscina estiuenca plena de joia. Al final el que queda són els resultats comprovables, no amic meu, al final no queda res. Ets molt amic d’una persona i arriba un dia en què reps un avís de què no ets ben rebut a casa seua, la memòria és plena de falsos records, tothom se'n fa de falsos records, falses experiències a la memòria, el cervell a la mínima ens va a la contra, de totes maneres no té més en recordar-se que no, fer que desfer, servir o ser servit, crear o destruir.
Pren el trencall de la pista que condueix a la casa verda, no és gaire lluny. És neta i cuidada, però no hi ha ningú. Ja s’ha fixat que la pista a partir del trencall és en millor estat. S’hi asseu sota el porxo i menja. Desplega la cartolina que du a la motxilla i consulta per on para posicionant-se amb el rellotge. La Terregada és extensa, la pista és la bona, encara que no ha fet ni una desena part del trajecte per enllaçar amb el pròxim encreuament important, que du a un nucli habitat. Repenja l'esquena contra la paret i, ja que ha obert la cartolina s’entreté consultant tot el que li ve de gust. Té temps, no li fa res esperar.