 |
| Foto: J. M. Molgor. |
Al
cap de la tarda per fi s'ho han anunciat: la tieta està preparant un
dinar de diumenge per celebrar la inauguració de la nova casa, poden portar algun amic. Prèviament ho va celebrar de
manera oficial, tal com pertoca amb famílies i dallonses, ara vol
una cosa més jovenívola. La tieta ja no és jove, però se’n
considera, tampoc massa gent, una dotzena com a màxim.
Ell
ha perdut el cul només escoltar-lo, quasi es delata. Calma, calma
s’ha repetit. Està convidat si du parella, no volen que hi hagi
massa mascles, ells són dos i la tieta segur que convida algun amic.
Qui?, es pregunta interiorment, les amigues de la seua edat són uns
lloros o estan totes casades. És per aquest diumenge, així que
s’haurà d’afanyar. Convidar a una noia a una festa, per molt que
aquesta no sigui una de les reconegudes com a festes oficials,
comporta per un solter d'acord als estrictes costums populars, una
transcendència difícil d’obviar. Com a poc és considerada com
una petició formal de relacions, però la parella ha insistit massa
en això de la companyia. En un primer moment pensa amb la filla gran
del paio de correus, està bona, soltera sense manso, simpàtica,
eixerida… no seria gens difícil explicar-li la situació, segur
que de seguida ho entendria, però una altra cosa seria els seus
pares. No, millor que no. La solució seria dur una estrangera o una
d’un poble de fora de la vall, o també una parenta, clar una
parenta! Ja ho té: la cosineta Ramoneta.
El
dissabte se’n anirà a la perruqueria, n’hi ha dos, la mixta i la
d’homes, la dels vells que diu el jovent. També es pot anar a casa
d’una senyora, però allí només atén a les clientes de tota la
vida. La Perruqueria mixta és d’una aprenenta seua, que finalment
després de casar-se i parir un parell de criatures, va demanar un
préstec al banc per obrir el negoci en uns baixos de casa dels pares
del seu home, que està molt ben situat. El banc li denegà, ara el
director va avisar al Gasolinero, com sempre que s'assabenta que una
empresa intenta arrencar a la població. Al Gasolinero no li disgustà
la idea, prestant uns diners a la perruquera, a un interès molt baix
a canvi d’una participació en el negoci. La senyora ho va
consultar amb el seu marit, que treballa al camp, després van
acceptar, sense fer cas dels consells de la mestra perruquera, que
els animava a què fessin un petit viatge a la capital per comparar
prestacions. A hores d’ara se’n penedeixen de la decisió presa
tan a la lleugera. Mai el Gasolinero convindrà a vendre’s la seua
part del negoci. Calè calent cada mes, sense fotre brot, aquest és
el seu axioma preferit.
The Velvelettes - "Needle In A Haystak"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada