Els xicots agafen
confiança inserint comentaris entre grollers i festius, a la conversa general que no desentonen del tot amb la
reunió, fins i tot les amigues de la consolessa celebren
complaents. Les postres les ha cuinat una de les amigues: uns dolços
de mel o xocolate amb nous o ametlles. Licors i la gresca ja és
engegada. Les dones es comencen a alliberar i la consolessa, bona
aficionada a la música, posar a sonar unes peces ben ballables. El
nostre funcionari convida a una de les senyores, la de les postres,
que accepta immediatament. Les noies estrangeres engeguen a ballar
entre elles, fins que els mansos les reclamen, davant la mirada de
les seues núvies que fan per enllestir, netejant la taula juntament
amb la consolessa. La Ramoneta balla tota l'estona amb la parella.
El
ball és de rigor a tota celebració social per privada que aquesta
sigui. Quan els ànims s'assosseguen, els convidats seuen pel jardí,
refrescant-se, fumant, escurant les copes i dialogant, ara ja amb
distensió, en cercles que es van obrint i tancant a menester dels
congregats. És de mala educació no entaular conversa amb la major
part de rogles possible, fins i tot la parella du a la Ramoneta, més
que contenta, de rotlle en rotlle. Un s'interessa de principi, pel
que es parla, per a després, a conveniència, canvies o romans una
estona per educació. El funcionari i la consolessa conversen força
estona sobre uns quants temes comuns, d'àmbit més professional que
no pas personal. Les amigues ja ho comenten, se li veu de lluny que
li va de cul. Ella, afalagada, desvia la conversa segons li convé,
el paio de no li fa ni fred ni calor, però no se sap mai.
Entre
una cosa i una altra, es fa l'hora de plegar. Les senyores comencen a
preparar-se, el que encara les mantindrà ocupades força estona. El
noi del taxista les reclamarà a dos quarts de set tocats.
S'acomiaden de tots amb petonets i abraçades, un pèl fatigades i ja
amb baixó post dinar. La resta segueix el seu exemple, la Ramoneta
marxa amb la parella i les paietes, el nostre home es troba massa
preocupat per acomiadar-se com cal de la consolessa. Ella el
despatxa elegantment abans que a les seues parentes, a les que
convida a entrar a cassa, per ensenyar-les unes compres d'un dels
seus darrers viatges. Serà només uns minuts... les noies es mostren
interessades, ara que els mansos protesten, ja deleixen per fer-les
un bon repàs. El funcionari frustrat retira davallant capcot pel
carrer. Pensa amb la Ramoneta, l'haurà de portar a casa, suposa que
no li serà difícil trobar-la.
Cánovas, Adolfo, Rodrigo y Guzmán - "Solo pienso en ti"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada