dilluns, 17 d’agost del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (17)

--Sí, estic totalment d'acord. --El Damiano té la ment col·lapsada per postures triangulars, reconeix que no pot continuar així, entre una cosa i l'altra s'ha anat descuidant. Quan arribin a casa parlarà directament amb el Serafí, recorda la senyora i els massatges que li va esmentar, seran un bon punt de partida.
--Crec que amb el Damiano podem estar tranquils, no és dels que els hi estiri massa la cigala. Amb el temps que portes aquí i que jo sàpiga... i veig que continues tan serè.
--Si, si, més seré que mai. --El Damiano és un element que a ulls estranys, ratlla del qualificatiu d'asexuat. A poquíssimes persones es confia, la insistència del Serafí l'està començant a molestar.
--Jo et podria presentar més d'una, si vol...
--Del cercle del Prudenci?
--No, d'allí no en trauríem gran cosa, a menys que t'agradin les dones, podríem dir  poc afavorides? Perquè ja ho deus de saber: d'una lletja només es pot esperar amigues lletges.
--Home...
--No fotis, per això n'estaves tant d'atent.
--No tampoc, vull dir que tampoc puc triar massa, jo no sóc pas un figurí, em conformo de seguida.
--No importa, l'important és la parola, saber engalipar-les, si ho saps fer com cal no en tindràs mai de problemes, sinó que t'ho expliqui el Serafí que n'és un mestre.
--Molts cops el que costa és des-engalipar-les.
--Tu no t'has de menysprear mai pel tu cos, ara una altra cosa és que t'excitin aquest tipus de dones, llavors noi: tot teu. --Per sort pel Damiano, s'atansen a casa de l'Eumir; també l'estava fatigant. Entre les imatges tridimensionals i la persistència final de l'Eumir, porta el cap bastant carregadet, ara, amb l'estona que trigaran fins a casa, procurarà fer net, i endegar la conversa que l'interessa amb el Serafí.
S'acomiaden, mai queden per l'endemà, l'Eumir és un malat que no exerceix, continua pensant que demà s'aixecarà, sortirà de casa i podrà anar-se'n on li roti. Té els seus llocs predilectes i fa molt que no els freqüenta. El pobre encara creu que algun dia hi tornarà.