--No ho diguis això,
l'enamorament, més que un bé és un mal. Jo ben bé que sempre als
meus fills així els hi haig explicat. A sa mare i a mi ens suporta
la constància, no pas l'amor i molt menys l'enamorament. Constància
i tolerància, l'enamorament és tot el contrari: rauxa i caprici. Però el jovent no
escolta, ara jo no em puc pas queixar dels meus fills, de cap.
--Prou bé que ho pots
dir, tots són bona gent.
--Sí, però en una cosa
vaig fallar, bé, segur que vaig fallar amb moltes altres, però en
una, segur, i va ser amb el petit, amb el Prudenci. Ell em va venir
a consultar, em va dir: “Pare, creus que la Leo és una bona noia?”
I jo vaig pensar entre mi: mau, aquest no et vol demanar si la Leo és
una bona noia, ell vol el meu vist i plau, i si el vol, és que
n'està enamorat fins al moll de l'os, si només se la volgués fer,
no m'ho demanaria pas, no, prou bé que el conec.
--I tu què li vas dir?
--Home estava clar, la
Leo no és una noia especialment agraciada, així que vaig pensar que
la cosa era greu i per molt que jo l'aconsellés, ell, difícilment
em faria cas. Vaig optar per la moderació, esperant que el seu
esverament passés, que aquesta també és una: per sort
l'enamorament té data de caducitat.
--I va resultar?
--No, ans el contrari.
Aleshores vaig intentar reaccionar, sense oposar-me, només
recordant-li els fonaments amb què l'hem educat, insistint en les
conseqüències nefastes d'un pensament enterbolit pels efectes de
l'enamorament. Però ni així, ell tossut que tossut s'hi va fotre de
cap.
--I com li va anar?
--Malament, molt
malament, encara ara no se n'ha pogut sortir. Ell s'ha sincerat amb
mi, això sí que ho té, ell ve i em parla del que li passa, cap
dels altres fills m'explica res, suposo que són més amarats, o és
que no han caigut de quatre grapes a les trampes d'aquest encanteri. Ara al pobre li ha fet passar de tots els colors. La
Leo dels trons, és una bona peça, amb lo poca cosa que és. La meua
dona de jove era un tros de dona, de les que no te les acabes,
aquesta Leo amb un parell de mitjos esguards en tens prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada