Un dels vespres va arribar la furgoneta de l’oficina
de defuncions. La parella de funcionaris se’n va anar directament a
lloc, ningú no es trobaren en el trajecte fins la cambra on
descansaven les despulles, tampoc necessitaven persona que els hi
indiqués.
Una veïna que els va veure arribar des de la seua
masia, va baixar corren per avisar-los. En arribar es va trobar a les
dones soles, descansant en el silenci i la quietud del saló de la
casa (dies abans una d’elles intentà fer córrer la ment reprenen
les manualitats descuidades abans del sinistre: el ganxet i les
"frivolités" de les que tan orgullosa era de regalar a les
amigues. Rendint-se de seguida al rebutj dels seus dits a seguir unes
pautes mecàniques, que el cervell no transmetia correctament,
engegant-ho tot a rodar, alterada i nerviosa fins a perdre la xaveta,
confonen la realitat i les dimensions, els plors i les rialles, una
escena que causà gran aflicció a les seues parentes). Una d'elles
anà a cercar al cap de la casa, les altres esperaven a la porta de
l’habitacle la fi de la inspecció, que es va allargar encara una
bona estona. Primer va sortir un dels funcionaris demanant per
l’enterrador, a qui el Supun ja havia anat a buscar. La cosa feia
bona pinta, si demanaven per l’enterramorts és que potser hi
hauria enterrament. Però no es podien confiar, aquell era un cas
molt especial i valia més no anticipar conjectures.
Les tres persones van eixir enraonant amb indolència,
estava clar que l’important s’ho havien dit dintre, una d'elles
conduïa el carretó amb les neveres. La família en ple els
acompanyà fins la porta, acomiadant-los desprès de ser
convenientment obsequiats. L’enterrador va regressar a la masia amb
la família, i ja quan els tenia a tots reunits al rebedor, els va
fer saber que els "rapinyaires" vindrien pel cos abans de
mitjanit, però que tal com ho havien vist i per consideració, degut
les particulars circumstàncies, excepcionalment no obririen la
caixa. Llavors els hi entregà la copia signada de les ordenances
oficials, en què s’obligava a requisar el cos en tots els casos
similars. Disposaven d’unes poques hores per efectuar els
arranjaments necessaris, lo ideal, els va dir, fóra una persona de
confiança, millor que no pertanyés a l’àmbit familiar, l’ajudés
en les labors oportunes per canviar i traslladar al cadàver, ja que
gracies a la magnanimitat dels funcionaris podrien enterrar el fill
d’acord amb les seues creences, sol era menester espera un temps
prudencial per a què tot tornés a l’estricta normalitat. Es van
ficar d’acord sobre procediments, serveis, honoraris, etc., amb una
premuda de mans amb el cap de família ho segellaren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada