Les restes que quedaven del xaval foren
introduïdes en una saca negra de plàstic. Al taüt hi van col·locar
un vedell malalt que el Supun va sacrificar, matusserament esquarterat, deprés
van tancar la tapa, precintant-la amb plom. El trasllat de la saca de
plàstic fou més complex, abans de partir, la besàvia va insistir
en tornar a veure’l per darrer cop. Malgrat les explicacions de la
resta de familiars, en especial la part masculina, i les
recomanacions de l’enterrador, no hi va haver manera de convèncer a
la senyora, que s’ensorrà entre plors i balbuceigs llastimosos.
Dos de les filles de la casa van pregar a l’enterramorts, que només
per humanitat cedís al desig de la senyora, seria un moment, no
calia que el tragués de la saca, tan sols que li sortís la carona.
El panorama que es presentava era insostenible per més temps,
l’enterrador es mirà al Supun, que restava a uns metres al costat
de la saca carregada al cotxe fúnebre, encara amb la portella
oberta, demanant a les dones que li donessin un parell de minuts.
Lentament, quasi solemnement s’atansà al Supun ficant-se una mà
per dintre de l’americana, i en arribar li va dir: --Mira fes lo
que puguis, jo mentre tant els entretindré uns minuts, sinó no
marxarem mai d’aquí.-- Tot entregant-li una pinta.
Havien fotut el cos sense contemplacions, embotint-lo de
qualsevol manera a la bossa bregant envers la rigidesa, i lo menys
que es figurava el Supun era que l’enterrador es baixés els
pantalons pels plors d’unes dones que ja no tenien res al seu lloc.
Però ja estava enfangat fins al coll: havia matat a un vedell,
després el va trossejar corrents i de pressa en pèssimes
condicions, més tard remenar a un cos encarcarat com penca de
bacallà salat i ara pentina’l, lo difícil seria trobar-li el cap.
Ell que quasi ni es pentinava. Amb uns tocs de saliva va aconseguir
dominar-li els cabells i va tenir la santa sort de trobar els ulls de
vidre esbarriats per la saca, després va tindre la intuïció de
repenjar-li el cap en un coixí fosc que voltava per la caixa del
cotxe, ajudà també l’escassa llum. Tot plegat, quan la família
va desfilar un per un davant del noi de cos present, es mostrà
prou satisfeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada