El matí s’obra com l’ànim del Supun: tot sembla
reactivar-se amb un optimismes en-comanador; ell d’habitual entre
cínic i emprenyat. Les dones com les flors
mantenen llur bellesa, a diferència, les plantes la perden quan no
la necessiten, les altres, la suporten llargament enganyades per les
ninetes o pels miralls. Un idiota es podria
enamorar fins i tot per una rosella. Et visita
un dia a casa teua després d’anys de no saber res d’ella, i es
presenta recent vinguda d’un llarg viatge, i no para de
donar-te regals, i jo penso en l’altra gent que coneix, la família,
els amics i no m’atreveixo a preguntar si tot és per a mi, i
tampoc li pregunto com li ha anat el viatge, i ella vinga dóna’m
regals.
Al fons, cada vegada més a prop, la pista planeja amb
claredat dividint resseca la garriga. Un parell de vehicles al final
aparcats, les bicicletes no es veuen, protegides sota un gran
ginebró. De ben segur que el Supun es toparà, i és que té ganes
de topar-se, amb gent que li preguntarà pels seus quefers, i estarà
content de contestar i d’encetar una xerrada curta, que no el
destorbi del seu destí, ni li faci alentir la marxa, mentre no el
faci pensar gaire. I que no li demanin massa coses, i que no li
gorregin res del que porta, a la fi i a la cap és ell el que baixa
de la serra de viatge, tots els altres han sortit aquest matí de
caseta, si algú li ha de faltar alguna cosa, és a ell, però ara
per ara a ell no li falta de res, ara ell no és dels que diuen que
no. Potser abans de mig dia, en tombar el primer giravolt, agafaré
la màquina i tiraré avall esquivant les
roderes i les pedres soltes, sembla ser que el maquinista tenia presa
per enllestir la feina i va tirar pel dret, als lunars inferiors de
la perspectiva, els barrets de les xemeneies ennegrides, destacaran a
l’ocre de les teulades. Els poemes d’amor mai li han dit res, i
no comprèn per què la gent vulgar n'és tan afeccionada. Entén
l’evaporació de la rosada que li entra pel nas i s’atura uns
instants en els cabells. T’estimo fins al límit. Quin límit?,
T’adoro quan et vesteixes (?). Disposa de dos jornades abans de
començar a treballar de manobre reparant teulades, una per
ampetar-se, perquè ja fa massa dies que no ho fa, i l’altra per
dormir la mona i fotre’s un menjar com cal. Per aquesta nit lo
millor és ampetar-se i fer lo que convingui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada