 |
| Foto: Ramon Castella. |
Company
dels pastors, la gent que trepitja el terreny. Com els antics
carboners, l'espeleòleg torna a la serra cercant un resultat a la
seua feina, lluny per exemple del boletaire comú que busca un
producte, de l'aventurer que desitja gaudir de sensacions o de l'arrogant que creu que la serra és seua. Compromès
amb una tasca col·lectiva, isolat no és res, estableix nexes. Curiós que,
contràriament a activitats solitàries que creen addició
(bicicleta, caminar, corre, viatjar, nedar, etc.) l'espelo solitària crea
frustració. L'important d'un detall, d'un racó, acurades
exploracions, conèixer l'entorn, un cop dins el mètode i la
perseverança seran imprescindibles.
Prosaics, prolífics, proselitistes, pragmàtics, promiscus, proletaris, agosarats, lírics, cadascú un món, un món en cadascú. La
diversitat genera grups sòlids, és positiu
ampliar les propostes a més companys. Els bons grups saben de les
virtuts dels seus components, sempre hi ha que se li dona millor una cosa
que una altra. És demostrat empíricament, que ajudar i col·laborar fa més per l'evolució que no pas competir
L'espeleòleg
modern és dels que mira que hi pot afegir, no dels que fan servei o
mal servei del que ja hi ha. Procurarà ser un navegant com el propi
Keaton, sol en un paquebot, que se'n surti amb èxit de paranys i
entrebancs per poc espavilat que aquest sembli.
La
proximitat de les cavitats li serà al mateix temps d'escola i de
pràctica, gaudint tan de l'entorn on pot explorar cada cap de
setmana, canviant per vacances sol·licites i distants. L'exploració
en proximitat condiciona els seus mètodes i costums, tan com els
hàbits i l'excel·lència. No és el mateix tenir a tocar un complert
sistema càrstic, que una serra esquerdada, de totes maneres
explorar prop de casa no té preu. Resta molta feina a
fer, és un argument aquest, que confirmaran tots els que s'hi
dediquen i els darrers èxits ho testimonien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada