Pum-pum-pum-pum... el Trafas engega corre i s’atura,
engega corre i es torna aturà, obra els braços en creu i
pum-pum-pum el cor l’impulsa la sang fins la punta dels dits. Tot
el pit li ressona amb la sístole i la diàstole, sístole i
diàstole, sístole i diàstole. El cervell: li rega el cervell,
electrifica els cabells, zum-zum, brunzeixen, les temples roges
d’excitació. Meravellós elixir, portentosa poció número nou,
miraculós beuratge. D’una glàndula insignificant configures el
concepte de la totalitat, per primera vegada assaboreixes la
consciència d’un mateix i és grandiooos...
Al començament les germanetes l’han intentat seguir,
però en veure que no responia ni a les seues crides, ni als seus
insults, han desistit. Les dos han continuat caminant pels buits
vials de Insurrectos, dividits per rabassuts matolls ja embardissats.
Elles s’han aturat, reclamades per les llumetes, en un conjunt de
“carritos” concèntrics, on la gent es para a fer un mos i acaba
comprant un detall per casa o una pintura primitivista de les que ara
estan tan de moda. Amb la mala sort de trobar-se a un tiet-cosí
petarró que repeteix monòtonament que les portarà a casa i que un
altre tiet seu, del qual depèn d’alguna manera, es troba molt
millor de salut després de superar un enutjós càncer: --Sí, ara
vindran a per mi, ha canviat molt, ara està tranquil, potser té
por, li demanes qualsevol cosa i t’ho deixa, sempre que li torni,
ara, jo amb ell cap problema, si em deixa fins i tot el cotxe nou,
està tranquil, la dona em deixaria si li demanés! No em feu cas,
ara vindran i faré que us portin a casa.-- Uns músics del carrer
interpreten “Perpetum Mobile”, se sumen al grup de persones que
els encercle evitant el parloteig del parent.
El Trafas ha entrat de patac en una pintura nipona, del
període Heian, que pels seus estudis en la matèria, li és
especialment proper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada