dijous, 14 d’agost del 2014

A.C.J. -----QUINZE (vintè)


--Ets molt afortunada, si la teua màxima preocupació és un canvi de pentinat.--
--No és només un pentinat, un pentinat porta a més coses.--S'atura, creu reconèixer una cançó.-- Mai ningú a trencat els vidres de casa meua, per què no podia suportar més el seu desig per mi. Mai ningú ha estat tan profundament enamorat de mi, per a què se m'entregués totalment. Mai un home a perdut el senderi, perquè jo me n'hagi anat amb un altre.--
--Potser no te n'has adonat?--
--No.
--I tu, alguna vegada has estimat tant que et pensaves que la teua vida s’ensorraria per sempre més, si no eres corresposta?--
--No, potser quan era una cria.--
--Ho veus, si tu no dónes no reps, és una qüestió de reciprocitat.--
--Ara crec que estic disposada a donar-me.--
--Del tot?--
--Sí.--
--I a no rebre res?--
--Si jo dono, vull rebre.--
--Ja tornem a ser-hi.--
--I tu?--
--Crec que jo ja haig fet tot el que havia de fer, visc de sobrer. I el que no haig aconseguit fer, es quedarà per fer. I no, tampoc haig sabut estimar el suficient. Se’m va escapolir, quan va ser l’hora, quan era el moment i vaig tindre l’oportunitat, després a dures penes haig pogut amb mi mateix.--
--Així no vagis de setciències de l’amor, donant consells, com un doctor Love esculat i sense experiència.--
--Com vulguis.--
Els il·lusionistes transformen als teus ulls una baga en un rèptil, l’inconscient crea somnis ridículs: l’home i la dona s’entesten en mesura amb una cinta mètrica una cantonada, ell li diu que no val la pena esforçar-se per tan poca cosa, ella pensa que així almenys fan alguna cosa junts.


 Ruben Blades i Los Seis del Solar - "Plàstico"