Els músics tampoc treballen, no vol dir que un en
moment determinat... sent com és, una feina tocada per la divinitat
i la crueltat de l'art, no se’n estiguin d’arrancar-se per un
dels retombs de la plaça, com un pintor plasmaria en un cub o un
rectangle, l’essència de la Festa després de filtrar-la per ell
mateix. Els que no estan ben vistos son els records digitals, al
menys aquí. El Manel recent arribat al barri, va aparèixer amb una
màquina de retratar com si tal cosa, el Rispa sentint-se responsable
com aparent cap de colla, li va preguntar si anava a l’entrega del
certificat escolar de la seua filla. Ara em penso que no podria
preguntar gran cosa, amb el tip que s’ha fotut... ha mirat de
baixar-lo a base de sangria i ponx, tocant a rendició jagut sobre
una tovallola amb tota la panxa inflada. El Galera, que per fi ha
trobat a l’Ernest, l’incita a què l’acompanyi sota una
marquesina de la plaça per escoltar al Peladilla, que segons el
Galera: --Canta “Sabor a barrio” que te mueres—
L’aigua, el sol i el vent descrosten l’ànima,
encara que si no són prou seques, l’únic que fan és
remullar-les, sense acabar mai de desprendre-les. Al menys aquesta
Festa serveix per a recordar que la vida s’ha de viure amb una
punta d’intensitat. Tant l’Ernest com el Galerilla, i bona part
del públic que escolta la interpretació del Peladila, fent-la seua,
interioritzant-la, transmeten-la per línia ràpida vers al cabdell
que més mal fa, ja no podran dissociar la cançó del Gato d’aquest
moment, d’aquest embolcall. I quan en el futur tornin a sentir-la,
serà aquesta mateixa hora, amb la mateixa llum, plegats amb les dos
noies que seuen a la dreta del guitarrista-cantant, notant la humitat
del banyador, amb els xiquets que inicien el vol per les rampes de la
plaça. L’última de les modes vingudes de ves a saber on, a més
de popular, barata, tan sols cal comprar unes gafetes en forma
d’omega amb dos patetes a cada punta, amb la missió d’impedir
que s'escolin del tot per sota els ulls, i començar a volar. Es
necessita certa habilitat en la col·locació, els joves tenen
avantatge sobre els vells. L’Ernest per exemple té dificultats per
aixecar el vol i mantenir-se en alçada, ja que les gafetes li surten
de lloc, i encara que el descens no és mai brusc, és una
incomoditat passar-se tota l’estona amunt i avall arreglant-se la
posició de les gafetes. A més a més quan no surt bé a la primera,
després costa més, i acabes deixant-lo per un altre dia. El més
hàbils s’eleven pels aires amb una desimboltura envejable. Només
els òptics i un percentatge irrellevant d’oculistes, han proclamat
la seua indignació al no ser consultats pel Departament Comercial de
la Junta, en un assumpte que els hi és propi, advertint que segons
els seus estudis, el material en el que estan construïdes les
gafetes pot afavorir l’aparició d’infeccions del tot
indesitjables. Sembla ser que a la Federació d’origen la cosa se
solucionà fa temps, amb unes noves gafetes fungibles d’un sol ús
que es desfan, però que per aquí s’exporten els estocatges
sobrants ja periclitats. Les mànegues no les poden hissar amb ells,
el pes se’ls multiplica geomètricament, un lleuger rellotge de
polsera ja in-estabilitza les maniobres aèries.
Malgrat tot, l’atenció dels nostres protagonistes
masculins es belluga a ran de terra. Mascles condemnats a
un perenne estat d’alerta reproductora, forçosa per evitar
l’extinció de l’espècie. Els primers biquinis de la temporada,
cenyit la curvatura de les popes amb els mugrons erectes, els culets
lluents, les cuixes ben tibades, els cabells alliberats, mai passaran
desapercebuts. Eixugats un parell de plaers fonamentals: menjar i
beure, el tercer dels plaers incentivats pel deure de la
subsistència, pugna per manifestar-se. Els plaers adquirits o
apresos, siguin intel·lectuals, artístics, físics, de qualsevol
mena, lligats a una superació personal o a una evolució
interior, quan la polla mana, resten relegats sota una obscura capa
de satisfaccions sensorials, que envaeixen els pensaments i altera el
ritme cardíac. Hores d'ara res faria més feliç a l’Ernest, que
fregar la seua pell amb deliri contra la pell d'una d'aquestes dones,
besar-les lentament, acaronar-les amb parsimònia, olorar-les amb fruïció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada