divendres, 4 de gener del 2013

A.C.J. ----- SIS (cinquanta-sisè)


L’Ernest ja és aquí, i abans que si es que era pugui albirar on para la Milia (dins d'un estany remullant-se amb uns nois de la seua edat, invitant a sa germana a participar en el joc, que s’amaga entre unes desconegudes de les que només coneixem a la Gladys, que per cert, llueix un cos mínimament encobert, de lo més mínim de la plaça realment), doncs ell ja ha trobat un ganxo: --Mira nen, avui toca, jo ja vaig quedar amb la dona: tal dia i tal dia; des de llavors com un clau. No, si falles un dia trenques el mètode, no puc fer-hi res, una cosa va després de l’altra i així successivament, les setmanes són el ritme, això sí, quan arriben les vacances és una altra història, tu ja m’entens.— Per la vora de l’Ernest passa en aquest moment, un xaval que potser feia més de trenta anys que no veia. Es miren i es complimenten gestual-ment. A l'instant, els dos han rememorat aquell dia en què van compartir una experiència molt important per la seua formació futura, del que aleshores varen sospitar. Ara no sabrien què dir-se l’un a l’altre. L’Ernest era un adolescent, però l’altre encara era més jove. Tots dos s’han quedat amb la sensació de què més endavant, les seues vides paral·leles, confluiran novament en una marca important.
La plaça ocupa un espai obert estès amb vistes al cel. Els ancians tombats a les hamaques s’entretenen llegint les formes dels núvols. Els amics es van agrupant, cercant la confiança per reconèixer-se ells mateixos. A l’Alícia, que romandre sola li és tan bé com amb una munió de desconeguts, li ha encantat sumar-se a l’equip del Galera, que hores d’ara ja conté amb un gruixut número de components, intentant dominar entre tots una de les famoses mànegues desbocades, despatxats a banda i banda per la inèrcia de la indomable mànega. En una de les sacsades ha xocat contra una pila de gent que ballava sobre uns taulers imitant els moviments dels surfers, sota els hipnòtics efectes dels "Beach Boys". Els ha escombrat a tots fins a la piscina, ella ha restat fora de l’aigua, però se li ha desfet el collaret de boletes que du, li costa una estona reconstruir-lo. Ara, que la seua atenció resta lliure, li ha vingut al cap un comentari que va sentir fa uns dies, i ella el transmet al que té més a prop: --Sabes el Optimo, el que vive en la calle de los Zombies, pues el otro dia contaba que tuvo una experiència eròtica con una cuchara, la gente no lo entendía, ni le hizo mucho caso, però el dice que la cuchara tuvo un comportamiento muy meritorio.— Com sempre la colla del Galera ha triat la més esquerpa de les serps, la del cap de drac. N'hi han que al menys porten collades unes nanses per a què els temeraris domadors s’hi arrapin, però aquesta rellisca com una mala cosa. La fredor de l’aigua aplaca el dolor de les seues batzegades, que inevitablement és reflectiran al sendemà escatxigant les pells de blaus.
El que ha fet tard és el Lino, que per fi aconsegueix cavalcar sobre la cua de la serp, el pitjor dels llocs. Així es pensa que recuperarà el temps perdut transportant els mobles del cunyat. Fins i tot el palangana volia parar a un restaurant de carreta, tan sols per què li havien dit que es menja molt bé, i avui segur que trobarien lloc. La dona li treballa, es veu que vol evitar la Festa de totes totes. El Lino s’ha tingut de ficar fort i son cunyat no ha insistit més. Després del favor que li havia fet, no es veia amb cor de raptar-lo per fotre's un dinar pantagruèlic, que per suposat pagaria. El recalcitrant cunyat l’ha apropat al barri i se’n ha tornat a la carretera.