divendres, 17 de gener del 2014

A.C.J. -----DOTZE (sisè)


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_yhu8YZIDL_vCBup_LCaBpJhRosyLu9p7t4IBkSHOGSvwnIHXw1rSOIy2r-7RqZQm-_Ix38rOE75Z8ODksGHDuJib5nj0y2R6IqWN90UxsiRyxTu80q2O0PQL3WAQOZiyueOpXjH-hgg/s1600/PB150582.JPG

De camps de futbol, prop de les residències no n’hi ha cap. Com ningú no li diu ni xerric ni melic, fa el tom al primer edifici, i veu que la resta estan en obres d’ampliació, però entremig no hi ha cap espai per camps de futbol reglamentaris. L’afecció al futbol a la serra prové de mirar les grans competicions continentals, per l’assiduïtat de l’espectacle més que per la pràctica. Ell és avesat del què és una competició... se’n torna a l’escola i demana a uns nanos que ja sortien, pels camps de futbol de la residència.
La residència es troba a menys de cent passes de l’escola de música. Els nois no saben que vol dir, a què es refereix amb lo de: camps de futbol de la residència? Aquell edifici, és inabastable. I tu has anat allí, t’han deixat entrar? I dius que ningú no t’ha dit res? Després, tot mirant-se, se somriuen i amb un parell de cops de cap s’obliden de l’assumpte.
El Supun es vol cargolar un cigarret, se’n va a fer-ho al mig del carrer. No li queda gaire tabac, ni gaire temps. Abans d’encendre’l un jovenot amb pantalons curts, se li apropa afirmant que ell sap del que parla. El noi continuà caminant mentre balbotejava de què ell havia estat allà amb el seu amic, però fa uns dies que està malalt, llàstima, perquè amb les obres poden penetrar una mica més cada cop. D’obres n’hi ha sempre per això. Ja és una mica just, perquè els partits han d'estar a punt d’acabar, però si vol li pot ensenyar lo que han descobert, la sala dels penja-robes és increïble, als dormitoris encara no han arribat, só al segon pis. Lo millor és la planta baixa, de l’entrada de servei, fins a la sortida de càrrega, que no han vist des de l’interior, però els hi deu faltar poc. A partir de la sala dels penja-robes comença lo bo, la sala d’especejament també està de reformes i després suposen que vindràn les cambres i els forns. El Supun no es mostra interessat amb les explicacions, ni el jove amb la pregunta sobre els partits de futbol. Al final aconsegueix, en un recés d’excitació, que l’informi de l’indret on es disputen. Està fart i cansat, no té les més mínimes ganes de retornar als camps centrals, travessar unes basses cobertes de flors de lotus i davallar pel suau pendent fins al pla que utilitzen per les competicions d’equips amb renatos. El xaval no li confirma res, l’intriguen més les sales dels edificis que la relació amb els residents. Fins i tot se’n va disgustat de la limitada comunicació amb el Supun.
Una vegada a casa, sopa un entrepà de les vitrines de la cafeteria i se’n va a dormir rebentat i sense un ral, el taxi s’ha endut el pressupost del dia i de l’endemà.