divendres, 10 de gener del 2014

A.C.J. -----DOTZE (quart)

La parada del troleibús coincideix amb la parada de metro del parc de Umm Kulthum, al centre d’un carrer ample amb passarel·la per a vianants. Es té d’espavilar per esbrinar cap a quin costat creuar. El parc comença, encara darrere d’unes cases baixes disseminades sense solta ni volta pels terrenys erms, que algú podria pensar que pertanyen al mateix parc o són terra de ningú, entre la zona urbanitzable i les pollanques que ombregen un reclòs indret amenitzat amb taules, barbacoes, llenyers i cubells per la brossa.
El Supun camina cercant alguna mena d’activitat esportiva. Abans es troba amb la gresca que organitzen un munt de canalla i uns nois que suposa artistes, o animadors, com aquells que fan cap a la serra per les festes majors, intentant encomanar la seua predisposició per la festa als més aclaparats per la rotunditat quotidiana. Aquests personatges es repeteixen en el seu recorregut pel parc, no sol amb la quitxalla, adolescents, persones madures i ancianes, participen en els jocs i activitats que els hi proposen. Al Supun li fa gràcia tot, les seues passades van descontrolades de grup en grup, advenint en una inevitable pèrdua d’orientació; detenint-se una estona curta per observar-los, fins que fa cap a la canalla que jugava a l’encantat del començament. Abans unes dones el conviden a ingressar en una sessió de rialles que en aquell moment s’inicia, però ell no s'atreveix a entrar a la rotllana.
Comprovant que ja ha completat el cercle d’atraccions, se’n va a refrescar a una font. El parc d’Umm Kulthum no és dels més grans de la capital, per molt que a ell li sembli, pot ser que en ser un espai concebut al marge dels camins i les senyalitzacions, sense tanques (si exceptuen un vessant tancat, plantat recentment amb una rica diversitat botànica), conformat pel relleu suaument ondulat de terres ocres amb quatre pins escampats, que presenten una uniformitat del conjunt, afectant el passejant mitjançant una detenció temporitzada pel correlatiu mimetisme d’un espai que no condueix en lloc. Cercant l'efecte de serenor, que al Supun confon i altres, desola. Ja que indefectiblement els passejants circulen enganyats, retornat una vegada i una altra a un punt de distribució, que a l'observar-lo des de diferents perspectives resulta nou. En comptes d’anar cap a la zona poliesportiva o al parc infantil o a l’esplanada del Sol i a tants altres racons que avarca el parc d’Umm Kulthum.


Muddy Waters - "Hoochie Coochie Man"