La parada del troleibús coincideix amb la parada de
metro del parc de Umm Kulthum, al centre d’un carrer ample amb
passarel·la per a vianants. Es té d’espavilar per esbrinar cap a
quin costat creuar. El parc comença, encara darrere d’unes cases
baixes disseminades sense solta ni volta pels terrenys erms, que algú
podria pensar que pertanyen al mateix parc o són terra de ningú,
entre la zona urbanitzable i les pollanques que ombregen un reclòs
indret amenitzat amb taules, barbacoes, llenyers i cubells per la
brossa.
El Supun camina cercant alguna mena d’activitat
esportiva. Abans es troba amb la gresca que organitzen un munt de
canalla i uns nois que suposa artistes, o animadors, com aquells que
fan cap a la serra per les festes majors, intentant encomanar la seua
predisposició per la festa als més aclaparats per la rotunditat
quotidiana. Aquests personatges es repeteixen en el seu recorregut
pel parc, no sol amb la quitxalla, adolescents, persones madures i
ancianes, participen en els jocs i activitats que els hi proposen. Al
Supun li fa gràcia tot, les seues passades van descontrolades de
grup en grup, advenint en una inevitable pèrdua d’orientació;
detenint-se una estona curta per observar-los, fins que fa cap a la
canalla que jugava a l’encantat del començament. Abans unes dones
el conviden a ingressar en una sessió de rialles que en aquell
moment s’inicia, però ell no s'atreveix a entrar a la rotllana.
Comprovant que ja ha completat el cercle d’atraccions,
se’n va a refrescar a una font. El parc d’Umm
Kulthum no és dels més grans de la capital, per molt que a ell li
sembli, pot ser que en ser un espai concebut al marge dels camins i
les senyalitzacions, sense tanques (si exceptuen un vessant tancat,
plantat recentment amb una rica diversitat botànica), conformat pel
relleu suaument ondulat de terres ocres amb quatre pins escampats,
que presenten una uniformitat del conjunt, afectant el passejant
mitjançant una detenció temporitzada pel correlatiu mimetisme d’un
espai que no condueix en lloc. Cercant l'efecte de serenor, que al
Supun confon i altres, desola. Ja que indefectiblement els passejants
circulen enganyats, retornat una vegada i una altra a un punt de
distribució, que a l'observar-lo des de diferents perspectives
resulta nou. En comptes d’anar cap a la zona poliesportiva o al
parc infantil o a l’esplanada del Sol i a tants altres racons que
avarca el parc d’Umm Kulthum.
Muddy Waters - "Hoochie Coochie Man"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada