dimarts, 28 de gener del 2014

A.C.J. -----DOTZE (novè)



Entre plat i plat ha xerrat una mica amb uns veïns laterals, una taula de viatjants que es reuneix cada, dos dies. Més tard quan li porta el flam, la cambrera li pregunta com li va anar ahir a la ciutat. El Xaparro i el Butxi no fallen mai, ni els dies de festa. El Supun va coincidir amb un dia de festa ciutadana i va pensar que es moria d’avorriment. Tot tancat, els carrers buits, era com si tot hagués deixat de funcionar, almenys el menjador no tanca mai. Quasi sempre porten els cabells recollits, encara que en dies com aquest, llueixen els cabells ben llargs, lleugerament ondulats. Per fi amb el  cafè, s’atreveix a preguntar-los per un comerç que li és menester. Elles no tenen ni idea, però que no es talli, segur que algú li podrà informar. Llavors comença una enquesta col·lectiva que corre per totes les sales de taula en taula. Tant roda que quan retorna no entén la resposta, sols una cambrera li assegura que aquesta nit trucarà al seu fill, que és una fletxa per aquestes coses i demà li tornarà contesta. L'endemà la resposta no arriba, perquè no hi ha pensat més, i els dos dies vinents lliura, quan torni, i s’ho apunta a la llibreteta. A ell no li fa res, però els de la serra estan que trinen, per més que els hi hagi explicat les dificultats de transmissió que s’ha trobat: primer a l’hotel, que té un sistema tan obsolet que no més pot enviar imatges a la mateixa companyia, que és l’única que encara el conserva. Després al Centre Públic tenen un tan modern que no accepta el de l’ajuntament. També ha provat les adreces que li van donar com solucions, tant uns, com els altres; la gent no està per complicar-se la vida. Res que van passant els dies i es troba aturat al mateix punt.
La cambrera no fa més que xerrar i xerrar amb una taula de senyores grans que per més inri veu per primer cop. Cada vegada que els hi canvia el plat enceten una conversa ridícula: és que ell és molt foto sensible, posseeix memòria associativa, hui el meu encara està en l’època en què pensen que el millor que es pot fer amb una dona és mirar-la. De riure, ja riuen, ja. La cambrera, segur que no té memòria associativa, o potser sí. Abans de marxar es disculpa, és que se me n'ha anat del cap, li passa un paperet amb una adreça escrita, aquí diu el meu fill que t’ho solucionaran: Mercat Tercer, Tras la Colina, sobre Vainica i George Ben. Moltes gràcies.


The Cramps - "Like A Bad Girl Should"