A.C.J. -----DEU (setzè)

--Tan sols una cosa Pere: creus que aconseguireu ser feliços tots tres? De vegades l’esforç per actuar a una escala superior no sempre paga la pena. És com aquell aprenent de músic que toca cada dia a casa, només per ell i la seua família i es pensa que és l’hòstia. Llavors se li presenta l’oportunitat de fer una substitució en un combo professional i en un inici el paio està boig d’alegria, pensa que per fi li ha arribat el moment tan desitjat, però de seguida, quan es veu damunt de l’escenari, se n'adona de què no té el nivell dels seus companys i cada concert se li representa com un patiment, intentant mantenir-se en un equilibri raonable amb la resta de músics, pregant per què acabi aviat. Al final els músics bons s'acostumen i no el despatxen, encara que ell es dedica cada bolo a tocar el mínim i a dissimular davant del públic. Fins que si no són ells mateixos, arriba un dia en què des de fora, un altre els hi obra els ulls, i els músics acaben preguntant-se perplexos, com l'han pogut aguantar tant de temps.--

--Pobre Pere, com pots ser així Diana, primer lo del pilot i ara això.--

--Ho sento, m'ha sortit sense pensar, no m'ho podia guardar per a mi, tenia que dir-ho.--

--No la facis massa cas Pere, que és una amargada, val més que segueixis els consells del Chathusnga, que en trauràs més profit, tal i com jo ho veig, si cadascú s'escolta atentamenten el seu interior, sap el que sent i el que ha de fer, no n'hi ha mestre millor que un mateix.--

--Sí, estic una mica cansat, crec que ja és hora de què me'n vagi a dormir.--

--Molt bé, encantats d'haver-te conegut i ja saps sempre que ens necessites ens podràs trobar en un lloc com aquest.--

--A nosaltres o a altres, com nosaltres, que no sé que és pitjor.--

El Pere comença a desfilar amb lassitud, acomiadant-se amb gests curts i els ulls mig aclucats.

--I recorda, si per un dels casuals, veus un gripau roig, segueix-lo.--

--Fixa’t bé, que n’hi ha de molt petitets.--

--Un gripau?--

--Sí, si el veus, encara que no et vingui a buscar, l’has de seguir, que no t’acoquinin els esculls del viatge, ell et durà sempre a un enaltiment personal.--

--El petit gripau roig?--

--Sí, home, un altre dia preguntes per la història del Gripau, qualsevol te l’explicarà, la meua neboda la conta de meravella, això que hi ha qui assegura que els nens petits no la comprenen.--

El Pere se’n va atordit per la confusió, però no sap per quin costat li ve la confusió.--

--Pobre noi, no coneix ni al gripau roig.--

--Jo em pensava que el coneixia, com no havia dit res.--

--Vols dir que el seu interior no està una mica embussat?--

--Lo que està és ben enfigat.