 |
| Foto: J. M.Molgó
A
part d’això, comença a fer amistats. El seu principal amic no
resideix al poble, sinó a un casalot solà penjat a la serra, al que
hi va fer cap un bon dia d’excursió. Es tracta d’una persona que
alguns qualificarien d’estranya, que rarament baixa al poble. No és
ni vell ni jove, ni home ni dona. El dia que el va conèixer li va
demanar per un camí, i l’acompanyà una bona estona. Es coneix
tots els racons de la propietat de la seua família, ben extensa per
cert, els ramats de cabres són el seu principal negoci. Afirma que
ell i la seua família són naturals del poble d’Escalabornava, a
dies de camí per l’interior de la muntanya. Generacions enrere
havien hagut d’emigrar per un assumpte familiar greu. Ell, a
Escalabornava hi ha estat un parell de cops i li encanta. Espera que
els seus pares traspassessin per anar-hi a viure definitivament.
Tampoc parla gaire, però és l’única persona, o així ho creu,
amb la que es pot confiar, sempre li parla d’Escalabornava.
A
Escalabornava tothom desenvolupa una feina ben precisa. La
qüestió l'inquieta, ja que no sap quina pot ser la seua. Aquesta
feina, més que feina és un do pel qual cadascú n'és predestinat.
Per exemple: n’hi ha un que és massatgista, sol un, però els seus
massatges són extraordinaris, ell els ha provat i ho confirma. N’hi
ha un que és el follador oficial, un sastre, una metgessa que ho
cura tot, un filòsof, una pastora, un picapedrer… els lligams familiars no
existeixen, el follador és estèril, les dones procreen de diferents
homes; també hi ha la folladora, estèril també. Creu que faria
bon servei obrint camins, netejar-los, senyalitzar-los, doncs
posseeix una potent intuïció per orientar-se i triar el millor
traçat per un recorregut. Cal a Escalabornava un home com ell, és
fàcil perdre’s, els camins són molt descuidats, el rei del poble
no s'hi oposaria als seus menesters, per molt que als habitants
d’Escalabornava mal de cap els hi fot, ells en tenen prou en viure
allí, la vida de la vall la troben absurda i complicada.
Puja
sovint a parlar amb el seu amic, és una bona caminada que li ocupa
una jornada sencera. Sempre que s’acomiaden es lamenta de no
poder-lo acompanyar al poble d’Escalabornava, malauradament no
s’acaba la feina, i més que res el seu càrrec oficial de
vicecònsol l'impedeix qualsevol relació, ni estada al poble. El rei
d’Escalabornava no en vol saber res de polítics, ni diplomàtics,
els menysprea profundament. Tampoc voten mai, ni deixen fer cap tipus
de campanyes al seu terme. És una veritable llàstima, es lamenta,
tant el follador com la folladora són immensos. Una tarda li descriu
fil per randa, una de les exquisides pràctiques amb la que la
folladora l'obsequià durant la seua última visita. Li és fatal,
l'encén com un misto, i el que és pitjor: torna a pensar amb la
secretària adjunta.
|
J. Geils Band - "Love Stinks"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada