A.C.J. -----CATORCE (vuitè)

Davalla del taxi, no sense certes dificultats, es posa a la vora de l’agent de duanes. --Esperis aquí un moment.-- Un nou vehicle és a punt per passar pel control. No el deté, gestualment l’indica que continuï. L’agent que vigila el carril contrari, roman sense feina mirant-se-la, però sense intervenir. Ella es troba prou incomoda, palplantada  sota el pes d'una jaca llarga, arreplegada del penja-robes de la fonda, les mans a les butxaques, callada, sense moure’s del cantó de l’agent que tampoc es dirigeix a ella, per molt que no tingui d’altra feina. El tercer agent és un home d’aspecte esquerp, sortint de la garita de guàrdia de seguida s’atansa a la Diana dient-li que l’acompanyi. Tots dos entren a la caseta. --Segui si us plau.-- L’antesala o vestíbul no té porta, només uns bancs a cada costat. El gendarme obra la porta del compartiment interior, uns pocs metres quadrats més gran que l’antesala i es tanca dintre.

Passa l’estona ni sap que farà, pensa a revelar-se, a no restar sense lluitar. L’agent surt del despatxet, amb la mà li prem l’espatlla dreta durant uns pocs segons, tot dient-li: --No s’inquieti, de seguida la vindran a buscar.-- Després surt al carrer. Ella no respon, d’aquí estan, només pensa que un vehicle encegat per la boira, i és que fa molta estona que no passa ningú provinent de la zona devastada, doncs això, que potser un vehicle encegat per la boira faci una maniobra en fals i se surti de la via provocant una fissura en la capa protectora, ha sentit que actualment es troba força deteriorada, i es vegin obligats a tallar el trànsit per reparar-la. Llavors el primer que farien, seria evacuar urgentment la zona adjacent, conseqüentment el seu cas, davant de la possibilitat d’una catàstrofe, passaria a ser un assumpte secundari, i tot es veuria subordinat a l’execució d’un pla d’emergència immediata. I creu que amb tot aquest enrenou preventiu, no li resultaria difícil camuflar-se o fins i tot fugir. Els agents són pocs i la població a evacuar molta, a més a més els guàrdies locals no deuen estar assabentats del seu cas, si no l’haurien detingut fa dies, és més: mai no li han demanat el codi. En aquestes, l’agent que l’ha fet baixar del taxi entra a l’antesala passant pel seu davant sense mirar-la. Ella el segueix amb la mirada: entra dintre del despatxet i estira la cortina del vidre de la porta. Això ho fa per a què no vegi on guarden les armes, pensa la Diana. L’agent és un paio adust, quadrat, com fet d’una sola peça, té una protuberància al llavi inferior, una mena d’herpes a punt de petar. Quan surti el puc immobilitzar i agafar-li l’arma que du al cinturó, ho tinc tot perdut, no cal que vagi amb consideració, són ells o jo, a rebentar, sense mirar prim, sense pensar amb qui em passo per damunt, no tindran cap de contemplació amb mi, tal com van fer amb el pobre Supun.

Els vehicles circulen amb fluïdesa en ambdues direccions, sota el control dels agents que es van rellevant al lloc de vigilància, de tant en tant un d’ells entra i es tanca al despatxet. Hi ha paraules que tenen un so especial, que fa que les repeteixis quasi involuntàriament, que no puguis parar de pronunciar-les, “esquifol” per exemple, mai em cansaria de dir-la, t’omple la boca, però n’hi ha més: myotis myotis, “inistia inistiae”, sempre les vols dir més vegades que les que pertoquen, et senten bé, et senten bé sol de pensar amb elles. La Diana no pot obrir la boca, ha vingut a buscar-la una furgoneta alta, dos assistents l’agafen del bracet, l'acompanyen, la fan entrar per la porta posterior. Després l’estiren sobre una llitera i se l'enduen."Inistia inistiae, inistia inistiae, cagaelàstics".

Charles Aznavour - " Emmenez-moi"