El marit de la viuda pintat sobre fotografia, és l’únic
quadre penjat a les parets de la pensió. Una nit, fa poc, va somniar que la
seua habitació estava plena de quadres. Quadres formosos, pintats
per artistes de la seua devoció. Estava contenta, orgullosa de
posseir-los. No era a l’habitació que dormia, sinó a l’habitació
dels seus pares a una torre que es van vendre abans què marxés de
casa. També estava a l’habitació del seu pis d’Achón, totes
eren plenes de marcs buits, ara era a una, ara era a l'altra,
indistintament.
Arriba el dia en què la repetició dels actes
quotidians pot amb ella. Camina, un taxi s’atura. Davalla una
senyora voluminosa vestida de gris, se’n va cap al maleter per
agafar les seues bosses. La porta resta oberta, hi entra. La senyora
triga uns minuts en recollir les seues pertinences i pagar al xofer.
No du equipatge, es fa lloc al seient del darrere, inserida entre un
sacerdot i un home prim de cabells blancs sense afaitar. Un monjo va
al costat del conductor amb un farcell sobre les cuixes. Una noia
jove, despreocupada, ocupa l’extrem del seu seient. El taxista
dóna presses a la senyora que no se n'aclareix amb el moneder. A poc
a poc el cotxe empren la marxa vers la duana, a hores d'ara no hi ha
ningú esperant-se. Passa per davant del restaurant, de la botigueta
i finalment de la perruqueria. No hi ha res més, no s'amoïna,
fatigada, no fa res, no es recupera tampoc, no n'hi ha prou en
descansar.
Un camió de transport lleuger i una furgoneta transiten
pel carril contrari. La garita dels agents resta una vintena de
metres allunyada, només uns metres abans un cartell solitari,
prohibeix la circulació a motos i bicicletes. Hi posa més coses,
però ja te n'has de fixar molt per llegir-les. Després, a ran
d’asfalt un únic agent controla els vehicles. El matí és una
mica mat, una boira alta, tardanera, espera a què l’escalfor del
sol l’aixequi, de moment s’engoleix la prolongació de la via i
refreda les mans de l’agent, protegides per uns guants foscos.
--Com estem?-- Paraules del xofer en arribar a l’alçada
de l’agent, que plantificat al seu lloc es mira l’interior del
taxi, tot saludant: --Bon dia pel de matí.--
--Una mica empipadora, aquest coi de boira?.--
--No cal que ho digui, és que fa massa dies que no
venta i al final la humitat es va acumulant i es fa un fàstic
treballar. Circuli amb precaució.--
--Descuidi.--
--La senyoreta haurà de baixar.--
--Jo?--Exclama la noia.-- Per què?--
--No vostè no, la senyoreta del mig.-- Tos els ocupants
es miren a la Diana, que ni tan sols protesta.-- Disculpi, però
m’haurà d’acompanyar per una estona. Els altres poden prosseguir.--
Nacha Pop - "Atras"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada