A.C.J. -----CATORCE (segon)

          El mar, aquí de mar no n'hi ha. Les onades edificant-se i desfent-se a la vora de la sorra, pentinant-la, la brisa despentinant-te, emportant-se la tovallola, la humitat als peus, els granets de sorra clavant-se al cul, el sol sobre la ratlla de l’horitzó, paral·lela a la ratlla de les sorres, la mar, suor salada, tombada al sol tot el dia.  A què ve ara que pensi amb la mar? Pot comptar amb els dits d’una mà els camins que en la seua vida ha anat a la platja, i encara de poc un cop no se la va endur una corrent i no li costa un disgust. La desolació d’aquest hotel, segur. Aparcats dos camions de “Construccions SAIRA”, sembla que estigui al poble. El darrer missatge era del caporal, curt, acabava amb un eslògan: el progrés no és possible sense estabilitat, abans ficava alguna cosa com: segments prescindibles.

Prescindiria d’haver-lo conegut, prescindiria d’haver parlat amb ell, prescindeixo del seu sector, només compto com un segment, quan llegeixi l’informe encara seré menys que un segment. No sé què esperaven de mi, encara em destituiran, no t’estranyi, em poden inclús expulsar, mira muntaré un maquis al poble, un segment, un segment apartat.

--Necessites sortir.-- Es diu a ella mateixa en veu alta.

Fora una carretera en perd pels dos costats, l’escassa circulació permet creuar la via sense exposició al perill. L’establiment disposa d’un pati interior, sota un cobert unes dones guarden els cuinats, tapats dintre de les cassoles transparents, a vista del client. Rere una porta a la dreta, un bar que serveix begudes. Repartides cinc taules, una altra senyora que ven fruita al lateral oposat i música sonant fort. Clientela visible: unes noies musulmanes embolicades amb fantàstics vels, jugant, coquetejant, lliscant-los per les cabelleres, llargues, negres.

Les dones a lo seu, sol fan la intenció d’apropar-se a la parada quan la veuen; passa de llarg, entra al bar i demana un refresc, surt i s’asseu. La tarda va tombant. Una persona escriu a mà en un paper, o fa que escriu, realment observa a les noies, i de tant en tant a ella també. Està incòmoda. Per la porta exterior de l’hotel entra un cotxe oficial de la Seguretat. Surt de seguida, se’n va, però torna a vindre. S’atura a la porta del maquis. Baixa un bòfia uniformat, mira a l’interior i regressa al cotxe. L’ha vist i marxa. Està més incòmoda encara. Què deu voler significar? Trucar al Quiles per sopar? No. Segment prescindible, potser faran més que expulsar-la: l’eliminaran, l’esborraran del mapa. És clar, el caporal s’ho ha comunicat. Li van ensenyar: molts pobles no conserven el record d’un fet luctuós, però queda indefectiblement registrat en el subconscient de la memòria.

Paga, surt al carrer, cap a l’hotel, però s’amaga darrere de la tanca de la piscina. Entra el cotxe. S’escapa corrent, trenca per la primera cantonada que troba, els trajectes són llargs, segueix corrent, una altra cantonada: un vial amb arbres, però encara sense cases. Un petit mercat en un descampat entre els arbres, compost per petits revenedors, normalitzat per la nova legislació. Un home amb un casquet de llana regenta una corda lligada entre dos hirokos; ven penjolls de tota classe. Ella ha baixat el ritme, a la vista de la gent; arriba caminant al mercat, no hi passa ningú més. El venedor li fa saber que és el millor de l’extraradi, vingut de fa poc amb nova mercaderia.

--Un amulet, busco un amulet.--

--De quin tipus? En tinc per a tot. Mira si vols dormir bé aquest: fet del fruit de l’eben.--

--Un que sigui bo, el millor, el necessito.--

--Aleshores és per un assumpte greu. Mira pots triar entre aquest tres. Ets de fora tu també?--

--Sí--

--Cerques protecció? Pren aquest, no és el més car, però és el millor. Jo no vull aprofitar-me de la gent, sinó no regentaria aquest negoci, tindria d’altres.-- Riu.

--Quan és?--

--Tan.--

--Gràcies.--

--A tu. Penja-te’l ara mateix al coll i quan ja no l’hagis de menester te’l traus i el guardes en un lloc segur, però en recordat d’on; que no li toqui la llum, i no l’exposis mai tampoc.--

--Aquí estan exposats.--

--Això és un espai obert, no veuràs mai un veritable venedor vuduista tancat en una botigueta, endemés només es ficarà en funcionament en sentir l’escalfor de la teua pell. Una altra cosa: és absolutament personal i intransferible, com els codis. Una vegada posat, únicament pertany a la persona que el du, no te n'oblidis pas, sinó que seria del nostre negoci. Ah i recorda que com més li demanis, més et donarà!--

--Haig de marxar.--

--Sort.--

Count Basie + Frank Sinatra - "Pennies From Heaven"