Per l’emmirallat de la barberia observa el
funcionament del punt de control. Els gendarmes són tres persones
grans que sembla que no hagin fet res més en tota la vida. En aquest
tràngol agraeix immensament que no prosperessin les implantacions
subcutànies dels codis. Pareix que el registre sigui del tot
ordinari, l’agent s’atansa als vehicles, actuant de
forma poc escrupolosa: no demana la documentació a tothom, tan sols ho
deu fer als que no coneix, segurament viu per la zona, i a molts els veu passar molts cops al dia. Hi ha vehicles que ni tan sols
s’aturen, disminueixen la velocitat i els bòfies saludant al
xofer, l’inviten a continuar. Li han ficat els peus dintre d’un
cossi amb aigua calenta. Les noietes que li fan les mans, a estones
parlen entre elles, a penes les entén. Al fons esquerre reposa a un banc un
home gros que deu ser l'amo, abans de marxar els
clients masculins li paguen en mà, de dona encara no n’ha marxat
cap. A una senyora del cantó li encasqueten un postís enorme, lligant
les tires de cabells a les trenes camuflades per sota, són uns
cabells més arrissats que els de la Diana, com tirabuixons. Ella es
pensa que li faran unes trenes arrapades al cap com les de la
senyora, encara que no està massa segura, i tampoc vol estar-ho. Una
vegada les fileres de cabells li cobreixen el cap, la perruquera
se’n va a cridar a l'amo. Ell s’aixeca; durant l’estada de la
Diana sols ha fet que cobrar i xerrar amb uns quants clients,
asseguts matant l'estona al banc del fons. És un home molt
lent, alt i silenciós, es fica a la butxaca els doblers que li donen.
Paga tothom amb metàl·lic, el petit taulell que fa com de recepció
al costat de la porta, resta vuit tota l’estona. Parla de fora cap
a dintre, és el seu tarannà el que impregna el local. Hi ha moltes
persones, ho observen tot, però són especialment silencioses i
parlen poc, s’estimen més gesticular. La ràdio
sona oblidada. Lentament, amb la seua llarga túnica, fa cap a la
butaca de la senyora. Se la mira a través del mirall, ella està
contenta, predisposada, se la mira palplantat darrere, una ajudanta li atansa
unes estisores desades en una caixeta negra, comença a tallar.
Les xiquetes li han fet les mans i ara estan amb els
peus. Rasquen fort, refreguen amb la pedra tosca. No sap que diuen
sobre les seues durícies, se les ensenyen una a l’altra i riuen,
després se la miren i continuen. Ara en té dos al darrere trenant.
Al cantó el barber en cap, talla i talla els postissos de la
senyora, la transforma. La Diana s’ho mira. Un lloc més enllà a
una noia també li fan trenes, van més avançades per això. Les
estisores s’aturen un moment: la senyora sembla una ama de casa
respectable pentinada per un sopar de l’empresa del seu marit. No
li agrada, canvia els volums, sense dir res; la respectabilitat
intrínseca de la creació. Ara sembla una noia preparada per
conèixer als seus futurs sogres. No li agrada. Es quedarà sense
cabells que tallar. Els noiets barbers són molt seriosos, han
d’esperar a plegar per esvalotar-se, li agradaria veure’ls,
després de tantes hores de reclusió. Creu que ja té totes les
trenes fetes, perquè les noies l’han abandonat, les dels peus li
tallen les ungles, potser esperen les directrius de l'amo, que a
hores d’ara està retocant definitivament el pentinat de la
senyora, al final li ha deixat tot el clatell a l’aire, sembla una
dona que vagi per feina, però amb un punt de sofisticació. Satisfet
s’allunya de la seua creació, abans de tornar a seure gira cua,
passa per la vora dels grups de barbers enfeinats, es deté al costat
de la senyora, tot fent un parell d’indicacions a la perruquera,
que la Diana que és a dos metres ni pot escoltar. L’han deixada sola, bé estan les dels peus. Ha augmentat el trànsit del carrer, tant de vehicles com de persones a peu que van d’un costat a l’altre del poble, no pensava que hi visqués tanta gent, s’està fixant més en les peculiaritats de les persones que passen que no pas en la duana. S’hi fixa com una visitant relaxada, quan una d’aquestes persones entra en el seu mirall, la contempla fins que hi entra una de nova, movent els ulls sense posar la ment res en concret, lentament se li afluixa. Regressen les dos perruqueres que té assignada, destorbant-la una mica. L’altra noia també està llesta, l'amo la fa seure i amb una navalla li repassa el front, eliminant amb profunda atenció les arrels que sobren. Li eixuguen els peus, no li ha agradat del tot, estava en una postura un pèl forçada, i la que li feia el peu esquerre s’ha excedit i li ha fet una petita ferida en un lateral. Una neteja de cutis?, li demanen, per què no? Diria que sí, a qualsevol cosa, encara que s'haurà d'esperar que l’acabin de rematar el pentinat. Les trenes del davant li baixen arrapades pel cap, sense que es vegi massa espais de pell intermedis. Per darrere s’alliberen, caient soltes, independents les unes de les altres. A les puntes li han afegit una mica de colors i un mínim contrapès per a què el conjunt doni més sensació de mobilitat. Li pregunten el seu parer, i també afirma amb veu i cap. No té temps per remirar-se, de seguida li col·loquen uns escalfadors de vapor per fer-li la neteja de cutis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada