dilluns, 6 d’octubre del 2014

Nous contes per un nou estat. - Segon: L'EXAMINADOR.(5)

Foto. J.M. Molgó.

Hi ha la noia, l'adjunta de la secretaria municipal, no és gaire guapa, però li fa ullets, i es diu: per què no! No té un cos massa suggeridor, però es diu: no està tan malament, no creus? La tia li segueix el joc i cerca la complicitat a la conversa amb altres persones. I es torna a dir: què cony! La noia se li fot al cap en tot moment i ell fa el possible per atansar-s’hi. Ella pregunta molt i respon poc, ell està content de parlar a mànigues amples de la seua vida, cofoi, crec que fins i tot es va enamorar per uns quants dies.
Sempre és tornar a començar, cada cop que es veuen és com si no haguessin avançat ni un pam, com més proper i més sol·lícit ell intenta ser, més aspra es torna ella. Després prova de distanciar-se, i adverteix que és ella la que s'apropa, però si afluixa, ella de seguida treu les ungles. A la fi, cansat de tibar i des-tibar, ho deixa córrer, i per avorriment es fot a treballar a una obra.
Estan fent reformes a una casa a la part de dalt del poble, per encabir-hi unes quantes habitacions pels turistes. Hi treballa l’amo de la casa i un dels seus fills, l’únic que roman al poble. Han llogat un paleta amb el seu manobre, i ell: el vicecònsol, que es passa la jornada remenant runa i fen regates amb la maceta i el ròtring. Comencen ben d’hora, quan s’aixeca el sol, paren a esmorzar el bon tiberi que els hi prepara la mestressa, fins a la una, a dinar cadascú al seu cau. Enganxen a les dos fins a dos quarts de sis, a casa arriba rebentat, sense ganes de fer-se el sopar, marxa a fer una cervesa i menjar alguna cosa pel poble. L’endemà el mateix fins dissabte, que només treballen mitja jornada.
Dissabte a la nit es reuneix la gent jove i no tant jove, per conversar, ballar, o festejar per algun local mig arreglat per l'ocasió, però ell se'n va a dormir i s’aixeca el diumenge abans de dinar. Les obres s'allarguen un parell de mesos, aguanta fins a la conclusió, però quan el paleta l'ofereix la possibilitat d'engegar-ne una altra, la refusa al·legant el deixat que té el viceconsolat.
Llavors, s’hi fica de valent amb les seues feines. Les estira tot el que pot. Fa un horari reduït: al matí prepara els papers i a la tarda els arxiva. Com el seu antecessor, és extremadament endreçat (potser no tan meticulós). Ell segueix la seua metodologia, mantenint el dietari al dia. L’única cosa realment important són els tràmits del relleu, que calen custodiar permanentment en ordre per a quan es presenti l’ocasió.