dijous, 23 d’octubre de 2014

Nous contes per un nou estat.- Segon: L'EXAMINADOR.(10)



A les cinc en punt, nerviós de cap a peus, amb una sensació de buidor estomacal que tant el disgusta, es presenta net i polit al despatx de la viuda. Li cal un parell de fotos carnet que no du. Així que de seguida marxa al retratista a fer-se les. Entrega les fotos, una per la fitxa de l’arxiu, l’altra per la llicència. La viuda tot seguit li lliura l’acreditació. Aquesta tarda vesteix una brusa sense mànigues de tonalitats ambres, combinada amb una faldilla tradicional, el cabell recollit amb un clip posterior allibera uns encisadors serrells laterals. Li comenta que a partir d’aquest moment és la seua superiora. Ha de reportar tots els seus moviments comercials trimestralment, pagant un set per cent d’impost del total a l’ajuntament, i el vint-i-set per cent que li descompten com retenció a hisenda. La seua especial situació com a membre del cos diplomàtic, el fa exempt de la fiscalitat, tant estatal com municipal, però aquesta ocupació li comporta noves obligacions. Ho aclareix, escolta intentat no distraure’s amb la seua magnetitzant bellesa. Com autònom no es pot integrar al règim general, pel seu càrrec diplomàtic no pot votar a les eleccions municipals, les properes són dintre de cinc anys. Tota aquesta feixuga normativa la presenta amb una deliciosa cortesia professional, si ho prefereix, també pot pagar un fix trimestral i passar comptes al cap de l'any.
Un altre cop surt del despatx tremolós i mig marejat. Pel carrer es troba amb un veí, que no sap què coi li explica de la festa major, que serà tot seguit, sol falten quatre mesos, i han de preparar el ball de la plaça gran com cada any, per la qual cosa espera la subvenció del viceconsolat. Ell a tot li diu que sí, i que tot s’arreglarà satisfactòriament, el veí insisteix, ja que l’anterior vicecònsol resultà roí i escatimava tot el que podia i més, ben diferent del seu mai ben ponderat antecessor, que no ficava mai cap inconvenient, ans al contrari. Aquest no era immediatament anterior, ja que aquell va estar tan poc temps en el càrrec que no va coincidir amb la festa major, ara també n’hi va haver un que va romandre tres anys al poble i cada any posava més entrebancs a l’hora de soltar la virolla, segur que s’embutxacava tot el que podia.
Aquesta nit, després d'un frugal sopar, i abans de decidir-se a dormir, endarrerint el moment de pelar-se-la a la salut de la viuda, cosa que serà del tot inevitable, consulta la carpeta adient a despeses locals, localitzant l’apartat en què s’especifica que cada any, quatre mesos abans de la festa major arriba la subvenció del ministeri corresponent, que s’incrementa automàticament un dos per cent cada any, si no hi ha nou avís. El ministeri pot subvencionar altres activitats al poble, però en els darrers anys no ho ha fet. Abans sí, hi figura una partida del Ministeri de Cultura per la biblioteca municipal i consten referenciades antigues despeses esportives.
Transcorren les jornades, el ferrer agafa als pocs turistes que demanen per una visita guiada pels voltants. Són pocs els que dormen més de dos nits al poble. Un dia fa cap un paio que pretén fer un recorregut de dos dies caminat, sojornant a una casa de la muntanya. Coincideix amb què el ferrer negocia amb un matrimoni veterà, i ell, encara que sense ganes du al paio d’excursió. El paio és un pesat, no camina gens, la marxa lenta i mandrosa, cada dos per tres es vol aturar per tirar fotos, beure, menjar o xerrar. Parla l’idioma habitual dels turistes, que ell ha après a l’escola, amb un accent marcat i dur que el força a restar atent per entendre’l. Pensa portar-lo al mas del seu amic. En arribar sa mare li diu que ha marxat unes setmanes a Escalabornava, no sap quan tornarà potser s’hi estarà mesos, això que li ha dit que fes el favor de baixar abans de quinze dies. Fan nit a una borda, un xic més allunyada, propera a un camí que regressa també al poble ja de baixada, perquè el paio vol prendre el darrer autobús i fer via, evitant-se una altra nit al poble, cosa que li faria perdre tot un dia de vacances, cal organitzar-se, repeteix. Més de cinc vegades li explica el mateix rotllo, en queda ben tip.


Serge Gainsbourg - "Je suis venu te dire"