A
les cinc en punt, nerviós de cap a peus, amb una sensació de buidor
estomacal que tant el disgusta, es presenta net i polit al despatx de
la viuda. Li cal un parell de fotos carnet que no du. Així que de
seguida marxa al retratista a fer-se les. Entrega les fotos, una per
la fitxa de l’arxiu, l’altra per la llicència. La viuda tot
seguit li lliura l’acreditació. Aquesta tarda vesteix una brusa
sense mànigues de tonalitats ambres, combinada amb una faldilla
tradicional, el cabell recollit amb un clip posterior allibera uns
encisadors serrells laterals. Li comenta que a partir d’aquest
moment és la seua superiora. Ha de reportar tots els seus moviments
comercials trimestralment, pagant un set per cent d’impost del
total a l’ajuntament, i el vint-i-set per cent que li descompten
com retenció a hisenda. La seua especial situació com a membre del
cos diplomàtic, el fa exempt de la fiscalitat, tant estatal com
municipal, però aquesta ocupació li comporta noves obligacions. Ho
aclareix, escolta intentat no distraure’s amb la seua magnetitzant
bellesa. Com autònom no es pot integrar al règim general, pel seu càrrec diplomàtic no pot votar a les eleccions municipals, les
properes són dintre de cinc anys. Tota aquesta feixuga normativa la
presenta amb una deliciosa cortesia professional, si ho prefereix,
també pot pagar un fix trimestral i passar comptes al cap de l'any.
Un
altre cop surt del despatx tremolós i mig marejat. Pel carrer es
troba amb un veí, que no sap què coi li explica de la festa major,
que serà tot seguit, sol falten quatre mesos, i han de preparar el
ball de la plaça gran com cada any, per la qual cosa espera la
subvenció del viceconsolat. Ell a tot li diu que sí, i que tot
s’arreglarà satisfactòriament, el veí insisteix, ja que
l’anterior vicecònsol resultà roí i escatimava tot el que podia
i més, ben diferent del seu mai ben ponderat antecessor, que no
ficava mai cap inconvenient, ans al contrari. Aquest no era
immediatament anterior, ja que aquell va estar tan poc temps en el
càrrec que no va coincidir amb la festa major, ara també n’hi va
haver un que va romandre tres anys al poble i cada any posava més
entrebancs a l’hora de soltar la virolla, segur que s’embutxacava
tot el que podia.
Aquesta
nit, després d'un frugal sopar, i abans de decidir-se a dormir,
endarrerint el moment de pelar-se-la a la salut de la viuda, cosa que
serà del tot inevitable, consulta la carpeta adient a despeses
locals, localitzant l’apartat en què s’especifica que cada any,
quatre mesos abans de la festa major arriba la subvenció del
ministeri corresponent, que s’incrementa automàticament un dos per
cent cada any, si no hi ha nou avís. El ministeri pot subvencionar
altres activitats al poble, però en els darrers anys no ho ha fet.
Abans sí, hi figura una partida del Ministeri de Cultura per la
biblioteca municipal i consten referenciades antigues despeses
esportives.
Transcorren
les jornades, el ferrer agafa als pocs turistes que demanen per una
visita guiada pels voltants. Són pocs els que dormen més de dos
nits al poble. Un dia fa cap un paio que pretén fer un recorregut de
dos dies caminat, sojornant a una casa de la muntanya. Coincideix amb
què el ferrer negocia amb un matrimoni veterà, i ell, encara que
sense ganes du al paio d’excursió. El paio és un pesat, no camina
gens, la marxa lenta i mandrosa, cada dos per tres es vol aturar per
tirar fotos, beure, menjar o xerrar. Parla l’idioma habitual dels
turistes, que ell ha après a l’escola, amb un accent marcat i dur
que el força a restar atent per entendre’l. Pensa portar-lo al mas
del seu amic. En arribar sa mare li diu que ha marxat unes setmanes a
Escalabornava, no sap quan tornarà potser s’hi estarà mesos, això
que li ha dit que fes el favor de baixar abans de quinze dies. Fan
nit a una borda, un xic més allunyada, propera a un camí que
regressa també al poble ja de baixada, perquè el paio vol prendre
el darrer autobús i fer via, evitant-se una altra nit al poble, cosa
que li faria perdre tot un dia de vacances, cal organitzar-se,
repeteix. Més de cinc vegades li explica el mateix rotllo, en queda
ben tip.
Serge Gainsbourg - "Je suis venu te dire"
Serge Gainsbourg - "Je suis venu te dire"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada