La faula del muricec influent.

Estat  d'espiritualitat I.
         Primer esdevé la desgràcia: uns quants vailets pereixen d'una fatal volada enxampats pels depredadors. Després l'infortuni: s'espatllen uns quants més per una navegació enxarxada. Posteriorment a patir gana perquè qualcun tocat de l'ala ha fumigat. Millor prendre-s'ho en serio i emigrar a terres més lliures, llàstima que de territoris salvatges gairebé no en queden, els que resten són exposats i molts que ho semblen ja són sotmesos, i els usufructuaris et foten per tot arreu. La solució és fer-se feréstec, encara que si ho fas com cal, com ho fa un quiròpter d'una sola peça, et quedes sol com un mussol, i el pitjor és que no folles mai. Cal retornar a les velles rutines i fer-se feréstec un cop ben follat. Com aquell pipistrelus escuat, no és que li manques la cua, el mal nom entre els voliacs té més aviat extensions llunàtiques (errat de direcció i de senderi). L'element per afegitó barrut, s'ho fa amb tot el que sintonitza a pocs metres a la rodona, després, ja amb la cigala encetada, se'n penedeix d'haver escampat la seua llavor sense mesura, però no triga a què se li comenci a guarir per tornar-hi. Afirma després, que mitja colònia és de la seua estirp, quan la gran majoria de femelles ni tan sols el coneixen.

Foto: Quim Abadia.

Quan un quiròpter mort de vell, havent gaudit d'una vida plena, sinó feliç, prou satisfactòria (caldria definir-ho tant, que ens perdríem en consideracions personals, aleshores caurien de quatre grapes a una xarxa ortogonal inexplorable, cada voliac és un món, a cada món hi ha un voliac, imagineu-vos la varietat de mons d'una colònia de colònies de mons de voliacs), és motiu de gran celebració. La seua colla es preocupa de què no mori sol, en canvi de jovenot és una aflicció, amb tanta vida pel davant... si més no els hi passa de seguida, cal prosseguir, cada dia es ponen ous, la feina no pot esperar, i no et pots descuidar pas, el radar a l'ample per resguardar-se de qualsevol clatellada. I als que els hi agrada viure de lloguer, malgrat que el preu acostuma a ser alt, i el perill per molt que diguin continua present, ja se les compondran ells i les seues casetes. No sabria dir-te, però a un myotis vulgar no li agrada que l'explorin sempre que a un camallarg li vingui de gust.

Foto: A. Satorra

 Ens és imprescindible un cert equilibri emocional, car si no esdevindríem folls. Un individu impressionable en excés, no es podria dedicar a l'objecte més valuós de l'existència fugissera (l'evidència obvia qualsevol dèria uniformadora). Un cop corregit aquest rumb, un col·lectiu, una colònia qualsevol; l'objectiu fonamental ha de ser l'estabilitat dels seus membres. En el seu defecte l'adversitat l'assolarà. L'excel·lència és la meta, o com a mínim propòsit d'un quiròpter com cal, per insignificant que sigui la seua procedència o estirp, cadascú farà pinya amb el seu grau i les seues possibilitats. Pobra ratapenada si no ha desat les serenes reflexions de la seua contemplació, per quan la mala maror venci l'emmirallament i la pena el tracti de curullar.