A.C.J. -----CINC (segon)

La inobservança, t’ofereix curiosos motius de raciocini: el sr. Pepe del CCb i el sr. Ramir del CDb s’han entrevist¹ a traves dels vidres de les finestres de les sales d’estar (d'estar on?). Han arribat a deturar-se un instant i han continuat com si res, sense saludar-se, eludint una interferència no reglamentada en els usos i costums. Una intersecció des-col·locadora, mentre duien a terme una rutina han creuat les mirades tancant les persianes. Als dos els esperen les esposes a les habitacions conjugals. Els dos tenen càrrecs directius, en una companyia asseguradora i en una cadena d’alimentació. Acostumen a tornar-se les visites, encetant una amistat vocacionalment i superficialment xerraria. Els fills adoptius del sr. Pepe estudien en la Universitat del Mar, rarament habiten més d’una setmana en la nova casa familiar, tampoc disposen de lloc per a tots. La filla gran del sr. Ramir treballa i viu sola en el districte Perpendicular. La filla petita va marxar de casa quan va cobrar l’herència, al poc d’instal·lar-se en la urbanització. A la Sra. Dolors li va saber molt greu. Una dona lluitadora com ella no podia suporta que la seua dolça petita, acceptes el patrimoni d’un persona degenerada, grollera i autopàtic que quasi ni coneixia. Segons ella, van tenir sort de què els habitatges no estaven totalment ocupats i el veïnat no se’n assabentés de l’oprobi. Una incoherència, perquè la llei legitima a tots els humans a redistribuir les seues pertinences a voluntat en el moment de la mort; no estic aquí per jutjar el llegat dels béns personals per abundants que aquest foren. La raó exposada pel donant, llegida pel seu advocat a tots els implicats: els pares del difunt, tres nebots llunyans, quatre amics (un d’ells també veí), i la senyoreta beneficiada acompanyada dels seus pares, esclaria l'estranyesa. Ella era la cúpula de les seues arts masturbatòries, l’ésser que més li havia fet fruir del seu plaer corporal. Per un humà solitari és una determinació tan bona com una altra. La Sra. Dolors protestava escandalitzada, arribant a l’extrem d’acusar-la de lasciva, quan el text del traspassat, de correcció irreprotxable, excusava la noia. Fen constar l’amabilitat i simpatia en els pocs tractes sostinguts, sempre impulsats per la imperiosa necessitat del finat de gaudir mínimament de la presència de la Tere. Ella argumentà als descarnats progenitors que reconeixia al seu benefactor com un home de mitjana edat, net i ben afaitat que solia passejar pels carrers del barri amb un gosset moret i bufó. Molt juganer de cadell, disposat a participar a tota hora en els jocs dels nens. Ara passats els anys encara bellugava la cua en veure-la, i ella l’acaronava sense importar-li els tumors que li sobrepujaven per la pell. El senyor li somreia, de vegades bescanviaven unes frases sense importància i s’acomiadaven cortesament. La Tere decidí buscar una nova vida, no hem rebut cap notificació fins ara.

La Sra. Felipa espera al sr. Pepe pentinant-se a la cambra, té una afecció per la perruqueria de la urbanització, retocant-se el pentinat cada, dos o tres dies. El cabell li minva buscant-se en el mirall. La Sra. Dolors no espera al seu marit, ella ja ha realitzat els exercicis per conciliar un son tranquil, receptats pel Dr. Rallalaoa del Dispensari. Jeu supina tapada amb el llençol fins al coll en una primera fase profunda. El sr. Ramir se seu en una punta del llit, s’extrau les sabatilles, s’acomoda en el costat dret, s’arrupís i tanca els ulls. La Sra. Felipa mira al seu home quan entra a l’habitació, ell va directe al bany. Ella reposa l’esquena en la capçalera del llit, els braços nus no guarden reciprocitat amb els cànons. El pijama del sr. Pepe titubeja sota la panxa rodona. S’agita, diu:--T’importa que apagui la meua llum? bona nit.-- Plenament letàrgic abans que ella trobi una primera posició.

El matrimoni de la planta baixa no comparteix habitació. Són ancians, quan els vaig conèixer, feia molts anys que ja no es perdonaven res. La Sra. Milagros fa la compra cada matí. Caminant lentament saluda les amigues, el seu cos s’ha degut empetitir amb el temps perquè no correspon a les mides de les femelles estàndards. El seu marit és la persona de més edat de la urbanització. Marxa, amb l’ajuda d’un bastó, sota un tabard llarg fosc cercant una mica de sol, pansint-se a poc a poc. Tots dos ni es parlen, tampoc se’m dirigeixen. Ell ha acumulat una gran riquesa, incrementant-se dia rere dia en profit dels parents, als que regularment obsequia amb cases noves. Un exemplar dels primers engendraments sans, producte de la coratjosa lluita pel perfeccionament d’unes minvades i malaltisses generacions, esdevingudes arrel de les fatals equivocacions d’uns eufòrics progenitors. La hieràtica longevitat del sr Toribio, és respectada per la comunitat, la vellesa atorga veneracions que desmereixen. Com a única visita un rebesnét dorm algunes temporades a l’apartament. S’entreté cuidant el petit jardí. En aquests dies la Sra. Milagros cuina amb especial cura. Els hi subministro la medicació, dormen profundament fins a l’alba, després s’incomoden. L'immoble ACa sembla que no descansi. Compartida per nou persones de diferents àmbits laborals d’una mateixa Companyia. Les relacions són correctes, tenen prohibit rebre convidats. Nou éssers disgregats, procreant més polarització. Al no ser una família no disposem d’un horari unificat de repòs. Cas similar, a l’hora comprensible del AAb-AAc, per provenir de diferents tradicions culturals. La senyoreta Estela i la senyoreta Isabel de CBc tampoc estan emparentades, el que no signifiqui que visquin desordenadament. La Sra. Clara i la srta. Eva del ACa amb una mica de voluntat entrarien en la urbanitat. El sr. Marcel per les absències incomunicades ho tindria més difícil. El Sr.Celesti, actua com un autista, les seues dependències tufegen. Les atziagues correries del sr. Amador li condueixen per desequilibrats estats d’ànim. Atrotinada e imprevisible la srta. Pilar és a un punt de l’acomiadament, m’exaspera. El jove Pau intenta aprendre l’ofici obviant l’educada comunicació. El nou arribat es diu Josep Maria, dorm a totes hores. Vetust, el Sr.Tristan es pensa que és el cap familiar, envia notificacions cada setmana als seus parents sanguinis, a voltes contesten unes línies. Té sis fills de curta edat, és una sort que no els hi permetin albergar. La Sra. Octàvia va a la missa catòlica amb la Sra. Milagros, l’espòs no vol acompanyar-la, el sr. Vlademir Bustos llegeix novel·les insubstancials de caire pseudopornografic. Cada, dos dies parteix a bescanviar-les, havent exhaurit els períodes vacacionals, treballa en un consell retributari. El tercer dimarts de mes dinen amb els cunyats, recent encunyats definitivament jueus . El senyor Vlademir ha aprés religió escoltant-los. En la llarga experimentació cercant la fe, sa germana i el seu home han contribuït en la figura dels fills i fillols conformant una gran prole. Ocupen tres residencies multiconfesionals. Compte amb tres esposes de l’etapa musulmana que li han donat disset criatures. Algunes creences, com l'hinduisme, no hi són representades. El primogènit és protestant i es diu Marcel, res a veure amb el sr. Marcel del ACa. Després d’una conversa a la cafeteria, una de les nebodes ha encetat una relació genital amb el seu homònim: --Ens saludem, i em somrius, però mai t’atanses a mi, perquè?.-- Preciosa, és veure't se m’aturen els pensaments, quan admiro la desimboltura dels teus moviments i em solaço en la delicadesa de les teues faccions. Però no m’atreveixo a fer un pas en fals, saben què el teu cor està ocupat.-- El meu cor pot estar ocupat, però al meu cony encara hi ha lloc--. La Sra. Octàvia prepara el dinar del tercer dimarts a manera d’acció d’agraïment, per l’infatigable tutela rebuda dels cunyats en tots els durs moments conviscuts. Ella explica que si no els sentis al seu costat, potser hauria fet una estupidesa (?). En la confessió repeteix la mateixa escena, comença plorant l’atroç mort dels seus dos fills grans (la parelleta), finalitzat amb la desesperació que li causa l’allunyament de l’únic fill viu que li queda, tot culpa de la mala muller que li ha girat el cervell tornant-lo en contra del seu pare. El mossèn li ha recomanat una visita al Dr. Tanaka del Dispensari que encara no ha efectuat. L’habitació és freda, així ho volen. El sr Vlademir es llevarà primer per anar al treball quatre dies a la setmana, el dissabte (avui) em toca despertar-lo a les set. La Sra. Octàvia es despertarà mig matí, sola, quan se li passi l’efecte del somnífer. La Sra. Felipa ha preferit endormiscar-se al sofà veien una col·lecció d’unes inacabables sagues familiars a la pantalla. A la cambra del ABa hi ha moviment, el sr. Abdul i la Sra. Flor gaudeixen una estona abans d’agafar el son. Per contrari al ABb la Sra. Genevieve fa feina al rebost, el marit és l’home més silenciós que conec, a ella se li escapa l’alegria per tot el seu ser. A primera hora despertarà les tres filles del matrimoni rient i aviant la primera ocurrència del dia; també creu que em desperta; sostenim una relació més que afable. El reservat sr. Vicent em preocupa, es troba remenant a la prestatgeria de les cintes, potser que desitgi inicia una sessió. En aquest moment tinc seixanta-una sessions obertes, quinze més hi hauria de tancar els càlculs de probabilitat. La filla mitjana comparteix una amistat amb la segona descendent de la fillola de la Sra. Palmira, de religió Adventista com sa mare. Una amistat restringida, la Sra.Genevieve i la mare de la xiqueta, la Sra. Belinda, coincideixen al supermercat pel desgrat de la darrera. Per tema de conversa, la Sra. Belinda acostuma a exposar la necessitat de les dos joves a obrir-se a més persones, sense infringir en la interlocutora un mínim desfici. Com a dona del pastor de la comunitat, (vint-i-quatre feligresos), li trauen el son les estranyes lectures a les que són addictes. El pastor dorm plàcidament la nit sencera a més a més fa una bona migdiada. A l’apartament CCb habita el Sr. Florian, és un dels tres únics casos d’habitatge individual. El ritme de repòs li ve fragmentat en dilatables becaines, sota curioses positures, emprant qualsevol pausa dels quefers diaris; mai, no vol que se’l molesti quan se sumeix a la quietud. Paralitzat veig a la banyera al fervorós sr. Ibrahim, sura afectat per una nova baixada de tensió. No ha respost als senyals d’avís estipulats. La família no es troba a la urbanització. Els fills petits passen la nit a l'escola bressol del col·legi menor, la filla gran de vacances tangencials, la dona els abandonà fa cinc setmanes. L’oficial de manteniment ja és en camí, l’òbit ha estat ressenyat, el cadàver pot ser traslladat a la morgue en breus moments per l’obligat control mèdic i els usuals tràmits de defunció i preselecció.

1 Aquí el volíem agafar. Cal exercitar la nostra paciència, quan volem internar-nos en els processos deductius d'un computador ociós, a la fi d'obtindre una acurada informació, necessària per prosseguir amb el relat de la història. (Nota del Narrador.)