A.C.J.-----CINC (tercer)

--Pometa?

--Sí, Genevieve.

--Em pots dir com estar el Víking, el carallot del Vicent s’ha col·locat les orelleres i no se les traurà fins que li surti fum pels pocs cabells que li queden, i que cony, aquesta nit encara tinc corda per força estona.

--Doncs al Víking Club en aquests moments hi ha vint-i-tres persones, l’orquestra toca un acurat repertori, quatre parelles madures ballen a la pista. T’interessa alguna dada més?

-- No cal, ja veig que no és precisament un “despiporre”. I els clubs de les urbanitzacions de la vora, com estan? Quin és el que es troba més animat?

--En un radi de cinc quilòmetres el Magnòlia Bar, és el que en aquests moments aixopluga més persones, setanta-dos i ara cotitzen sis més. La mitja d’edat continua sent alta, el saló d’Alabastre és ocupat en un quaranta per cent, en el saló Medinaceli l’orquestra acompanya als dansaires, divuit, amb cançons prèviament sol·licitades.

--Si l‘emperifollat Magnòlia és el millor, val més anar a llogar cadires. Va Pometa, tu saps on podria fer cap? Tinc ganes d’una mica de diversió.

-- Jo Genevieve et recomanaria el Mediterranée, a la Corniche. El restaurant té una ocupació del trenta-un per cent, a la gran terrassa de la riba en aquests moments hi ha tres taules lliures. El vuitanta per cent dels congregats són solters. A la platja-pista de vora el riu hi ha un nombre indeterminat de persones d’edats variades ballant i nedant. Si, desitges estic en disposició de reservar-te una taula prop de la barana, entre les dos escalinates principals, de còmode accés tant a la riba com a la pista central.

--Perfecte Pometa, reserva la taula per a mi i les nenes. Que ho apuntin al Crèdit Natalici.

--El sr. Vicent anirà també amb vosaltres? Personalment crec que li faria bé distraure’s, el veig un tant capficat darrerament.

--No que va! ell ja deu d’estar en un altre món, avui m’ha dit que es vol comprar la versió ampliada o renovada o ves a saber tu que, del Testament Hitita, jo li haig dit que faci el que vulgui amb els seus quartos, però que no conti amb el meu sou per pagar despeses extraordinàries, que vigili una miqueta, tu!

--Molt assenyat per la teua part Genevieve.

--No, si és un tros de pa, el que passa és que de tant en tan se’l ha de ficar a ratlla, si al final li acabaré regalant jo mateixa. Nenes, voleu vindre amb la mare a fer un vol per la Corniche?

Sandrine: -- Anem de festa o de passeig, mama?

Genevieve:--De festa, a ballar al Mediterranée, les dones de casa surten de farra aquesta nit.

Severine:--Mama, en comptes d’anar a la Corniche podríem anar al Sun Ra que és per on ara para tothom.

Genevieve:--Però nena, si t’hi estàs allí a totes hores, canvia una mica filla! Escolteu teniu mig hora per arreglar-vos, el Pometa ja ens guarda una taula de les millors. Aquesta és una de les famoses sortides salvatges de les femelles Piulats!

Severine:-- Mig hora només, tu no hi toques mama. Si sol per pent... -- tancant la porta de l’habitació, el guarda-roba permanentment obert, a l’igual que la pantalla, la finestra tapada per la cortina groga a trossos fúcsies d’inspiració solar. Perfum dolç camufla l’ansietat. Sobre el sòl aiguamarina: sabates, calcetes, mitges, forquilles, pintures abandonades.

Sandrine:--Jo quasi estic, no més haig de buscar les sabates negres, aquelles que no es posa mai la Graciela, que em faran joc amb la faldilleta blanqui-negra de la Seve.

Genevieve:--Molt bé carinyo. Graciela com vas? Ficat ben guapa nena, vesteix-te com una autentica guerrera, amb lo mona que ets i sempre vas de qualsevol manera.

Graciela:--Mama podríem convidar a l‘Iris a vindre amb nosaltres.

Genevieve.--Perfecte, però que es donegi pressa i que ens esperi a la sortida principal.

Sandrine:--Perquè la Graciela pot convidar a una amiga i nosaltres no?

Genevieve:-- No et queixis tan Sandri, dona gracies de què et deixem vindre, quasi no tens l’edat, i de faves amb ta germaneta ja en tinc prou. Jo, sent l’organitzadora de l’escapada, tampoc haig convidat a cap de les meues amistats. Encara ho podria fer? Però no, avui prefereixo estar amb les meues nenes.

Sandrine: Qualsevol dels meus amics és més madur i mes interessant que la famosa Iris.

Genevieve: Si, com aquells bojos dels lliscadors que no tenen res més al cap que organitzar carreres pel costat de l’avinguda, o et refereixes a la Puri i la Marta, perquè nena cada cop que us tanqueu a l’habitació em doneu una feinada a netejar les potingues que tireu per la finestra, deixeu tot el celobert perdut. Jo ja us he avisat: a la propera ho netegeu vosaltres.

Graciela:--Estàs equivocada Mama, la Sand pensa amb una persona en especial.

Sandrine:--Tu, deixa’m en pau, no més em tens enveja perquè sóc més simpàtica i tinc molts més amics que tu.

Graciela:-- Hui sí! la senyoreta captivadora.

Genevieve:--Sandri bonica, com t’has ficat, això comença bé! La nit és llarga i la Mama estarà disposta a escoltar totes les teues confidències.

Sandrine:--I que més!. --Enfurrunyada es tanca a l’habitació lila, apagant la pantalleta de treball, tancant les portes de l’armari encastat, recullin els pintes, mirant una fotografia d’un dels seus amics estreta d’un àlbum guardat al secreter, finalment comprova si el cel·lular emmagatzema algun missatge no contestat, ella n’envia un de pautat.

Severine:--Sembleu venedores del mercat dels blocs, menys mal que el pare ara no us escolta.

Graciela:--Ja ha sortit la senyoreta figaflor de la seua estança.

Severine:-- Graci, però si tens braços i tot!, i quina esquena!, no vols dir que és massa per tu, no sé si aguantaràs tota la nit amb aquesta exhibició d’epidermis.

Genevieve:--Molt bé nena, ja sabia jo que aquest vestit et quedaria de faula, la Sra. Mae sempre m’aparta uns drapets que són una meravella... vinga Severine tu també estàs la mar de bé, i la meua petitona?

Severine:--Si haguessis avisat amb més temps.

Genevieve, et faig saber que el xofer del Mediterranée arribarà dintre de sis minuts a la porta principal, la senyoreta Iris us espera al mateix lloc.

Genevieve:--Gracies Pometa. La meua reina, que guapa, quina forma més original i fresca d’arreglar-te els cabells.

Sandrine:--Si em preneu més el pèl i us aprofiteu de què sóc la petita m’enfadaré de veritat.

Genevieve:--I ara!, qui gosarà a dir-li res a una noieta que s’ha fet tota sola un pentinat com aquest?

Severine:--Tu tampoc no t’aprofitis de ser la consentida per ser la més petita!

Graciela:--A la fi no ets més que una curiosa mescla de nosaltres dos.

Sandrine:--Si dona, que més voldríeu vosaltres dos de semblar-vos una mica a mi. No sens el que diuen mama?

Graciela:-- Sol cal veure com vas vestida.

Genevieve:--Us hauríeu d’enorgullir que la Sandri us tingui com a models, encara que sol sigui per aprofitar la roba que no feu serví.

Severine:--Tu si que vas elegant mama!

Genevieve:-- Que has de dir de ta mare?, quan tu, encara no existies ni de pensament, aquests pantalonets ja provocaven més d’un escalfor entre els mascles del meu poble.

Sandrine:-- A mi sí que m’agraden mama, et veus molt alegre conjugada amb la brusa estampada i la cinta al cabell.

Severine:-- Sembles la "colores", crec que no te l’havia vist des de la festa pel graduat del cosí Rafaelet a ca la tieta Rosa. Mira si fa anys i ja em vas causa impressió.

Genevieve:--Doncs no és la mateixa bonica, aquesta és nova, la vaig comprar l’hivern passat al mercat de rebaixes, quan la vaig veure em va donar una alegria tremenda, em va falta temps per agafar-la, no saps el difícil que és avui en dia trobar una peça com aquesta, inclús havia decidit de fer-me una a mida, si primer aconseguia la tela clar.

Severine:--La van deure d’importar d’algun deprimit Departament austral on encara deu estar de moda.

Graciela:--Aquesta es pensa que tothom es compra la roba a les Sederies, allí et claven sol per entrar a respirar el seu depurat aire. Pel que al final acaben comprant-se les bledes com tu.

Severine:--Al menys jo tinc criteri propi, que a tu, encara et compra la roba la mama, perquè si no aniries feta una fatxa.

Genevieve:-- Ep nenes! en aquesta casa no ha hagut mai normes d’uniformitat, així que tothom vesteixi com li plagui. Això sí, jo sempre he dit que una dona s’ha de veure dona, encara que vagi amb plantofes.

Genevieve, et comunico que l’actuació del Gran Combo de Puerto Rico a l’escenari de la Platgeta, té previst el seu inici a les 0,30 hores.

Severine:--Guau, sessió llatina amb tumbaos i guaguancos! Autèntic Sabor Boricua!

Sandrine:--Fantàstic!, practicarem els passos que assagem al menjador quan fiquem el programa “Canela” de Radio Esmeralda.

Graciela:-- Doncs a mi no em sembla gran cosa.

Genevieve:--Guaita, ara tampoc et pensis tu que ets el centre del món, ben bé que tu passes amb les coreografies que ens munta la Severine.

Severine:--Si és que si la nena no es queixa no està contenta.

Genevieve:--A veure totes a punt de marxa? Heu vist el goig que fem!

Sandrine:--Estem per fer-nos una foto de revista.

Genevieve:--Quina idea carinyo! Pometa ens pots traure una foto ara mateix, abans de marxar, totes juntes i de cos sencer si us plau.

En un instant Genevieve, perfecte.

Sandrine:--L’emmarcarem i la penjarem amb les altres a la sala d’estar.

Graciela:--Sand no vols que et faci una a tu sola per regalar-se-la algun noviet.

Severine:--Amb l’irresistible que estàs, és una oportunitat única de triomfar.

Genevieve:--Vinga va, deixeu-vos de ruqueries que totes tres teniu moltes nits per endavant per "triomfar", com diu la Severine. Pometa, donaràs recado al Vicent de què hem marxat? i que no es preocupi si fem tard.

Parteix tranquil·la Genevieve, desitjo que tot sigui de la teua complaença.

Genevieve: Gracies Pometa, fins demà.

Severine: --Jo, sol arribar demanaré uns calamars a la grega, regats amb un bon vinet ben fresquet, després ja anirem a arrasar la pista.

Sandrine:--Jo faré el mateix i així tindré temps d'agulla'm el noi més guapo de la sala, abans de què les llobes ataquin a la desesperada.

Graciela:--No sé pas, qui és més lloba, menys mal que ve l’Iris perquè si no...

Genevieve:--Bla,bla,bla, més moviment xiquetes i deixeu la xerrameca per a més tard, sembla com si encara no disposéssiu del do de fer més d’una cosa a la vegada, i de fer-les bé clar.

Les femelles del ABb son conegudes, entre altres del seu gènere, com “les sonades de les monyos”, Ja surten les guillades de les monyos, haig escoltat al Abc, en una obscura habitació ocupada per dos persones afeccionades a guaitar per les finestres. El marit estava a punt de dormir-se en plena observança activa, són recent casats per una cerimònia quasi en desús. La peça complerta, completada acuradament racó a racó, les catifes perses amb reposa potes, aportacions de llurs respectives llars familiars, pertinences perdurables dedicades a una llarga vida en comú. Tres cambres pels futurs infants. La cuina equipada amb plaques curvilínies.--Maria vaig al lavabo, després m’agitaré una estona--.--Jo em quedaré una mica més, demà a l’hora d’esmorzar haig de veure a la Patti i la Linda i no em voldria perdre pas res. Avui no sé que passa però la nit promet. No veus tu, si semblen unes bagasses del Raval, quin xivarri, quines riallades--. --Maria vaig a encendre la llum del quarto un moment--.--Esperat, esperat Anselm, guaita la filla de la Belinda també és amb elles, quina poca gracia li farà, ja deia jo que era tan rara com les altres, tal per a qual, pobres pares--.

La sogra de la Maria els visita dia sí, dia no, col·labora habitualment a la redecoració de l’habitatge. La Sra. Maria és la muller ideal pel seu únic fillet, sol dir que és un sol del cel o una sort de valor incalculable vistes les bandarres que ronden per aquests mons de Déu. La seua jove es afectuosa i atenta, amable i també distingida, i molt neta a més a més de guapa. La sogra s’ha fet un cercle d’amistats a la cafeteria, ara li dol que la urbanització estigui plena i amb llista d’espera. Igualment es lamenta de la badada, quan el seu fill els va convidar a veure l’obra pilot; aleshores li semblà una bajanada dur de mudances la seua vida.